Després

Encara que esborri fulls de gargots
o pensi en paratges perduts dins el temps,
avanço, fins al paràgraf final.

La gent arriba i se'n va sigil·losa,
traint o fent mofa d'antigues vivències,
és pobra, en substància i accident.

Només hi ha un aroma que olora a fragància,
que es queda a la mà de qui la dóna la rosa.
Només hi ha una adreça escrita a la carta,
que em porta, m'adreça, m'envia a una direcció.

I ara veig, i veig i veig, les deixalles,
corrent, fent giravolts,
i enceto, els capítols,
d'una sèrie i al final,
jo sé, que no cal a ningú,
estar sol no és soledat,
si tu tries o l'esculls,
si la invites a passar.

Tot i que colorin amb tinta un paper,
o trobin les notes, sota al seu parer,
que descriuen una de tantes versions.

La veritat és el que és malgrat ells la dissipin,
o bé la capturin dins un forat negre,
perdura doncs no és un desengany.

No li cal ningú doncs triomfa ella sola,
sense confidents ni històries creuades.
El que és evident és sempre senzill,
gens dogmàtic, planer, sota un prisma, de cares o
estils.

I ara veig, i veig i veig, les deixalles,
corrent, fent giravolts,
i enceto, els capítols,
d'una sèrie i al final,
jo sé, que no cal a ningú,
estar sol no és soledat,
si tu tries o l'esculls,
si la invites a passar

.I ara veig, i veig i veig, les deixalles,
corrent, fent giravolts,
i enceto, els capítols,
d'una sèrie i al final,
jo sé, que no cal a ningú,
estar sol no és soledat,
si tu tries o l'esculls,
si la invites a passar.