Visc a La Pluja

Si no puges les escales per preferir comoditat
Et mancarà la perspectiva per poder aprendre a volar
La copa no és mig buida
L'esperança és melodia, que ostenta la veritat

Visc a la pluja, jo soc dins el fons
Al costat de davant, però mai no em trobaràs
L'endevinalla que tanca els teus ulls
Quan arriba la nit, quan s'apropa el perill

L'harmonia del silenci, la geometria de la llum
La poesia del plaer, la sort, l'abisme i la passió
Qüestió de perspectiva
L'esperança és melodia, que ostenta la veritat

Visc a la pluja, jo soc dins el fons
Al costat de davant, però mai no em trobaràs
L'endevinalla que tanca els teus ulls
Quan arriba la nit, quan s'apropa el perill

Visc a la pluja, jo soc dins el fons
Al costat de davant, però mai no em trobaràs
L'endevinalla que tanca els teus ulls
Quan arriba la nit, quan s'apropa el perill

Buscant l'equilibri no he trobat raons per deixar d'estar-hi boig
Sent contradicció, falta de serenitat
Caos en ordre sembla, la consciència ens matarà
Si no puges les escales