La ferida
El record que m'ofega
Ara deixa passar un filet d'aire
I tot i que el mal es queda
Es va fent lleugerament suportable
Cada dia que passa
És com creuar una muntanya
Una passa i una altra i una altra
allunyant-me dels dies salvatges
Quan la vida era absurdament insuperable
I semblava impossible fer-nos mal
vam despertar-nos
Però de sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor
sense por
A vegades la ferida et fa més fort
Sense el pes grandiós del rancor
Maleïda nostàlgia
No cauré més en les teves trampes
Hi ha caliu en la cendra
Però el foc ja fa temps que no crema
He après que l'absència et guanya quan intentes negar-la
Una onada i una altra i una altra
Però al final la tristesa s'acaba
I reneix molt lentament però inexorable
Aquella part de mi que havia mort
En la desfeta
Però de sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor
Sense por
A Vegades la ferida et fa més for
Sense el pes grandiós del rancor
L'esperança esquerda el mur
I a poc a poc s'omple el meu vuit
Deixo de sentir-me absurd
Quan accepto el que ja he perdut
L'esperança esquerda el mur
I a poc a poc s'omple el meu vuit
Deixo de sentir-me absurd
Quan accepto el que ja he perdut
I sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor
Sense por
A vegades la ferida et fa més fort
Sense el pes grandiós del rancor
Ara deixa passar un filet d'aire
I tot i que el mal es queda
Es va fent lleugerament suportable
Cada dia que passa
És com creuar una muntanya
Una passa i una altra i una altra
allunyant-me dels dies salvatges
Quan la vida era absurdament insuperable
I semblava impossible fer-nos mal
vam despertar-nos
Però de sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor
sense por
A vegades la ferida et fa més fort
Sense el pes grandiós del rancor
Maleïda nostàlgia
No cauré més en les teves trampes
Hi ha caliu en la cendra
Però el foc ja fa temps que no crema
He après que l'absència et guanya quan intentes negar-la
Una onada i una altra i una altra
Però al final la tristesa s'acaba
I reneix molt lentament però inexorable
Aquella part de mi que havia mort
En la desfeta
Però de sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor
Sense por
A Vegades la ferida et fa més for
Sense el pes grandiós del rancor
L'esperança esquerda el mur
I a poc a poc s'omple el meu vuit
Deixo de sentir-me absurd
Quan accepto el que ja he perdut
L'esperança esquerda el mur
I a poc a poc s'omple el meu vuit
Deixo de sentir-me absurd
Quan accepto el que ja he perdut
I sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor
Sense por
A vegades la ferida et fa més fort
Sense el pes grandiós del rancor
Credits
Writer(s): Eric Vergés, Joan Riera, Roser Cruells
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.