El racó de pensar

Son hores avorrides,
Quan no tens res més a fer
Quan ja has acabat un llibre
I emplenat el teu cendrer
Una taula t'acompanya
Una taula del carrer
En un bar esperant perdre
Tot allò que vares ser

Quan penses i t'esgotes
De mirades inconscients
Si tens ganes de penjar-te
Observant els elements
Quan ja no vols tornar a casa
Quan s'està més bé al carrer
Quan no pots fer cap més passa
I quant no creus..., ni en tu mateix

Potser avui ho pots fer potser avui ho has de fer
Potser avui ho pots fer potser avui ho has de fer

Has cremat les colilles del cendrer
Has cremat poesies de febrer
Queden lluny les passions d'aquell gener
Que amb el fred s'han perdut notòriament
Has cremat les colilles del cendrer
Has cremat poesies de febrer
Queden lluny les passions d'aquell gener
Que amb el fred s'han perdut notòriament

Hem perdut la compostura
I hem jugat a imaginar
Que tenim un mon perfecte i
Que no ens cal perfeccionar
Il·lusions que es tornen febles
diluïdes al moment
I en un got paraules falses
Empassades sense gel
Uhhh sense gel

I demà seguiràs potser avui no ho pots fer
Tu demà no podràs potser avui no ho pots fer

Has cremat les colilles del cendrer
Has cremat poesies de febrer
Queden lluny les passions d'aquell gener
Que amb el fred s'han perdut notòriament
Has cremat les colilles del cendrer
Has cremat poesies de febrer
Queden lluny les passions d'aquell gener
d'aquell gener
T'has perdut, travessant el teu desert
El teu desert