Miopia
Som aquí per prendre mal
Som de lletra grossa
Masteguem la poesia
I fem un glop de prosa
Amb el que tu i jo hem estat
Amb el que tu i jo hem signat
Si les conques d'aquests ulls parlessin
Ja dirien blat
Però ara mires el cel d'avui
Si el nedéssim se'ns faria curt
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Rellegint el manual
No he trobat res d'especial
Res que no sabéssim
Res que ens recordés un sant grial
Deu ser cosa del progrés
Deu ser cosa del meu cap
D'un impuls irrefrenable
De fugir d'aquest combat
Ara l'aire et pentina els ulls
Si el voléssim se'ns veuria el truc
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Se'm barregen les formes i els colors
A més distància la cosa va a pitjor
I quan penso que ho perdo de vista
Es transforma en un record
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Som de lletra grossa
Masteguem la poesia
I fem un glop de prosa
Amb el que tu i jo hem estat
Amb el que tu i jo hem signat
Si les conques d'aquests ulls parlessin
Ja dirien blat
Però ara mires el cel d'avui
Si el nedéssim se'ns faria curt
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Rellegint el manual
No he trobat res d'especial
Res que no sabéssim
Res que ens recordés un sant grial
Deu ser cosa del progrés
Deu ser cosa del meu cap
D'un impuls irrefrenable
De fugir d'aquest combat
Ara l'aire et pentina els ulls
Si el voléssim se'ns veuria el truc
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Se'm barregen les formes i els colors
A més distància la cosa va a pitjor
I quan penso que ho perdo de vista
Es transforma en un record
Penso en carrers poc asfaltats
Entre camins, masos i prats
Viure en dilluns és una opció
Un cafè amb gel, i és mitja vida
Veure florir en vertical
Creure, per fi, en un signe vital
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Mirar un segon pel retrovisor
Tot queda lluny i tinc miopia
Credits
Writer(s): Xavi De La Iglesia
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.