Jardí Tancat

Hora de pau; autumne daurat, la tarda deixa
Un rastre malencònic
Damunt el mar llatí

D'ensomnis despullada
Ma vida és la mateixa
Torni davant la reixa
No sé per quin camí

Tot és igual; les heures
Sobre el pedrís que invita
I l'èxtasi dels arbres
I el pensament del mar

El gest de les estàtues
Dins l'aigua qui medita
I el blau i la infinita
Bonança del cel clar
I el blau i la infinita
Bonança del cel clar

El sol, dels marbres nítids fa
Espurnejar els caires
I tot repeteix l'antiga
Paraula de l'encís

Més l'anima, dissolta dins enyoroses flaires
No cerca ja en els aires
La clau del paradís!

Sap que als meravellosos
Jardins de la quimera
No podrà mai atènyer
L'inassolible flor

Que tot és daler inútil
I és vana tota espera
Davant de la barrera
Plora en silenci el cor

Sobre l'herbei fresquívol
Un bes de llum se posa
I al fons de l'avinguda
Clapeja l'Eros nu
En l'aire de setembre
S'encén l'última rosa
La porta resta closa
I en el jardí ningú!
La porta resta closa
I en el jardí ningú!



Credits
Writer(s): Joan Valent Capella
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link