Jo competeixo
Quan la derrota és segura uns dissimulen, uns capitulen i jo competeixo
Preneu seient, companys, parlarem de bellesa
Uns la busquen en els primers brots de la primavera
Uns juren haver-la vist en fórmules matemàtiques
Surant en l'harmonia de les esferes
I uns altres la van trobar un dia que, per casualitat
Van saber donar sense esperar rebre
O van saber tenir sense témer perdre
Uns altres en l'interior d'una boca oberta
I sabeu què?
Estic molt d'acord amb tots ells
Estic molt d'acord amb tots ells
Jo coincideixo amb tots ells i competeixo
Puc veure que aneu bellament armats per a la batalla
I ressona allà on vaig l'esclat insolent de les vostres rialles
I puc sentir com esteu convençuts que els cors, sota les camises
Us bateguen amb forces que el món desconeixia
Però, pobrets, ni sospiteu què està passant
Un bon amic us ho hauria hagut d'explicar
Vaig derrotar-ne molts abans millors que vosaltres
Per ser el més graciós del ball, per ser el més agut i el més brillant
Per fer els comentaris més profunds, per fer els comentaris més banals
Per concentrar l'atenció dels ulls, per tots els recursos natural
Jo competeixo
Quan la derrota és enorme hi ha qui reconeix les forces de l'ordre i jo que competeixo
I hem vist que teniu certs talents, és veritat, i que us van educar explicant-vos
Que sou esplèndids, que sou especials, i que seria un crim no aprofitar-ho
Però temo que se us escapa la diferència entre un protagonista
D'una gran nit, d'una gran vetllada i una gran rival, un especialista
Que aquí no es tracta de ser amable amb els nens
Que aquí no serveix tenir una dona bonica
Que aquí es tracta d'estar disposat a entomar una bala
Que aquí es tracta de ser capità de iots que naufraguen
Què podreu deixar enrere quan calgui?
Què voldreu sacrificar a canvi?
Entregareu al vostre triomf tot el que us reclami?
Mirareu rient, doblant l'aposta, quan la vostra gent arrenqui a córrer?
De debò que us quedareu per aquí?
Tindreu el coratge?
Jo sabeu què? Crec que, en el fons, sou bons nens
Sou bons xicots buscant una vida bona
I tard o d'hora voldreu aturar-vos
Jugareu a cartes amb amics, descansareu, assistireu a festes
O xiulareu cançons que uns tarats hauran escrit sobre les vostres gestes
I, amics, la destral de guerra mai s'enterra
S'amaga en el calaix més elevat del menjador
Es lloga per hores, es ven al millor postor
Se li diu a un germà que te la guardi una temporada
Es dóna al museu de seguretat més relaxada
Però mai s'enterra, mai s'enterra
I s'esmola en la fosca
I s'esmola en la fosca
I s'esmola en la fosca
I de debò que em sap greu, però
Potser m'agraden les vostres festes, potser m'agrada el vostre estil
Potser m'agraden les vostres feines, potser m'agraden els plans que feu per l'estiu
Potser m'agraden les vostres senyores, les vostres germanes, les vostres companyes de pis
Potser m'agraden els vostres somnis, o potser no, potser he perdut l'interès pel camí
Vinc impacient i capritxós, conec els teixits del vostre sistema nerviós
Mireu on trepitgeu, temeu la foscor, que rebento autoestimes com si fossin sabó
M'apropo content, si cal aplaudint, sé picar una mà amb l'altra, sé fer riure amb un acudit
Seré fill, amic, germà company, veí de l'ascensor, amant, seré soci, seré fan
Fins que un dia seré un desànim inesperat de l'esperit, una flaire a l'aire, un ambient enrarit
El vent més tenebrós que pugui parir la nit, la còlera del cantant del grup català revelació del 2008
L'àngel negre de l'insomni, el monstre sota el llit
Seré un udol que us deixarà la sang congelada
Seré un infart, seré una trucada de matinada
Seré el gran savi que us explicarà
La lliçó d'amb qui es pot i amb qui no es pot jugar
I a hores d'ara ja no esperareu una celebració discreta
Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d'una lluita igualada
Però si us hi fixeu, porto el somriure de qui s'aguanta una riallada
Després capto l'atenció de qualsevol audiència
Fingeixo interès, adulo amb prudència
I narro el combat amb detalls, aturant-me
Deixant que la gent s'imagini la cara
Dels pobres valents que un dia arribaven
Com heu arribat vosaltres ara
Com heu arribat vosaltres ara
Com heu arribat vosaltres ara
Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo que competeixo
Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo que competeixo
Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo que competeixo
Preneu seient, companys, parlarem de bellesa
Uns la busquen en els primers brots de la primavera
Uns juren haver-la vist en fórmules matemàtiques
Surant en l'harmonia de les esferes
I uns altres la van trobar un dia que, per casualitat
Van saber donar sense esperar rebre
O van saber tenir sense témer perdre
Uns altres en l'interior d'una boca oberta
I sabeu què?
Estic molt d'acord amb tots ells
Estic molt d'acord amb tots ells
Jo coincideixo amb tots ells i competeixo
Puc veure que aneu bellament armats per a la batalla
I ressona allà on vaig l'esclat insolent de les vostres rialles
I puc sentir com esteu convençuts que els cors, sota les camises
Us bateguen amb forces que el món desconeixia
Però, pobrets, ni sospiteu què està passant
Un bon amic us ho hauria hagut d'explicar
Vaig derrotar-ne molts abans millors que vosaltres
Per ser el més graciós del ball, per ser el més agut i el més brillant
Per fer els comentaris més profunds, per fer els comentaris més banals
Per concentrar l'atenció dels ulls, per tots els recursos natural
Jo competeixo
Quan la derrota és enorme hi ha qui reconeix les forces de l'ordre i jo que competeixo
I hem vist que teniu certs talents, és veritat, i que us van educar explicant-vos
Que sou esplèndids, que sou especials, i que seria un crim no aprofitar-ho
Però temo que se us escapa la diferència entre un protagonista
D'una gran nit, d'una gran vetllada i una gran rival, un especialista
Que aquí no es tracta de ser amable amb els nens
Que aquí no serveix tenir una dona bonica
Que aquí es tracta d'estar disposat a entomar una bala
Que aquí es tracta de ser capità de iots que naufraguen
Què podreu deixar enrere quan calgui?
Què voldreu sacrificar a canvi?
Entregareu al vostre triomf tot el que us reclami?
Mirareu rient, doblant l'aposta, quan la vostra gent arrenqui a córrer?
De debò que us quedareu per aquí?
Tindreu el coratge?
Jo sabeu què? Crec que, en el fons, sou bons nens
Sou bons xicots buscant una vida bona
I tard o d'hora voldreu aturar-vos
Jugareu a cartes amb amics, descansareu, assistireu a festes
O xiulareu cançons que uns tarats hauran escrit sobre les vostres gestes
I, amics, la destral de guerra mai s'enterra
S'amaga en el calaix més elevat del menjador
Es lloga per hores, es ven al millor postor
Se li diu a un germà que te la guardi una temporada
Es dóna al museu de seguretat més relaxada
Però mai s'enterra, mai s'enterra
I s'esmola en la fosca
I s'esmola en la fosca
I s'esmola en la fosca
I de debò que em sap greu, però
Potser m'agraden les vostres festes, potser m'agrada el vostre estil
Potser m'agraden les vostres feines, potser m'agraden els plans que feu per l'estiu
Potser m'agraden les vostres senyores, les vostres germanes, les vostres companyes de pis
Potser m'agraden els vostres somnis, o potser no, potser he perdut l'interès pel camí
Vinc impacient i capritxós, conec els teixits del vostre sistema nerviós
Mireu on trepitgeu, temeu la foscor, que rebento autoestimes com si fossin sabó
M'apropo content, si cal aplaudint, sé picar una mà amb l'altra, sé fer riure amb un acudit
Seré fill, amic, germà company, veí de l'ascensor, amant, seré soci, seré fan
Fins que un dia seré un desànim inesperat de l'esperit, una flaire a l'aire, un ambient enrarit
El vent més tenebrós que pugui parir la nit, la còlera del cantant del grup català revelació del 2008
L'àngel negre de l'insomni, el monstre sota el llit
Seré un udol que us deixarà la sang congelada
Seré un infart, seré una trucada de matinada
Seré el gran savi que us explicarà
La lliçó d'amb qui es pot i amb qui no es pot jugar
I a hores d'ara ja no esperareu una celebració discreta
Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d'una lluita igualada
Però si us hi fixeu, porto el somriure de qui s'aguanta una riallada
Després capto l'atenció de qualsevol audiència
Fingeixo interès, adulo amb prudència
I narro el combat amb detalls, aturant-me
Deixant que la gent s'imagini la cara
Dels pobres valents que un dia arribaven
Com heu arribat vosaltres ara
Com heu arribat vosaltres ara
Com heu arribat vosaltres ara
Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo que competeixo
Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo que competeixo
Que quan la derrota és molt clara hi ha qui busca lloc en una altra banda i jo que competeixo
Credits
Writer(s): Marti Maymo Tomas, Roger Padilla Gutierrez, Guillem Gisbert Puig, Arnau Vallve Socies
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.