Fal·làcia d'amant

Ploraràs al adonar-te
Que aquell aire que ella et dava
Aquell aire, era la vida
Ploraràs plè d'enyorança, el seu fer foll
Que a aquella edat tu censuraves
Ploraràs la ingrevidesa de sa dansa
De peus antics, de polca nua

Ploraràs la menudesa de sa veu
I ploraràs amb plor de gran
Si sa mirada no t'acusa
Quan plorava, pensaràs
Era goig l'ànima infesta
Si el seu abraç n'era el sedant

Ploraràs, ploraràs fidel amant
Ploraràs, ploraràs
Ploraràs de por i de ràbia
Per haver invocat coratje

Quan calia sols ser amant
Sense espasa ni escudan-te
D'un deliri assetjador
Que fins veies en somriures
Esverats temptant favors

Potser hi ha oblit d'hores d'insòlits
Potser hi ha oblit pel frenesí
Oblit del gust de quan tot juga
De quan el seny perd tot sentit

Però aquest plor que ja s'impera
Té bon recer, és exaltant
Com sobirà dins el seu regne
S'otorga estançes i esdevé vital

Ploraràs sota el seu setge
Gestes on vas ser sever
Creien-te farsa acomodada
Creien-te a tu mateix valent

Era sospita de feblesa
I insistires en fingir
Eren maldestres ses paraules
I t'havies d'encobrir

Ploraràs ja sense vida
Doncs l'alè has refusat
I et semblarà una gran fal.làcia
No ser imprudent, fidel amant