Abril del 1984

Vaig sortir del ventre de la meva mare l'abril del 1984.
Tres anys abans l'excèrcit apuntava la transitiva
involució de les paraules.
També sóc fill d'una generació covarda
d'anti-feixistes que deixaven de ser-ho en democràcia,
que amb ulls de cec i sense tenir tacte
no van voler veure que és el feixisme l'únic que porta màscara.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
Mai no vendrem la llibertat!
I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
El nostre dia arribarà!

Sense permís, que jo tampoc sóc classista,
també diré que ens van deixar sense missatges.
I així han crescut a prop del dubte amb nous llenguatges.
Som el què som, part de la història sense pares.
Mai no han votat les estructures que els aguanten,
i els dies són els referèndums d'incertesa.
La realitat és com un plat servit a taula,
que ens fan menjar estigui fred o no ens agradi.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
Mai no vendrem la llibertat!
I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
El nostre dia arribarà!

I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
Mai no vendrem la llibertat!
I aquesta cançó és el nostre dret a dir què no, què no!
El nostre dia arribarà! (x2)
Mai no vendrem la llibertat, que el nostre dia arribarà!