Espill
Mestre Jaume Roig va nàixer
Probablement a València
A començament del segle XV
Se sap amb certesa
Que va morir un dissabte, quart dia del mes d'abril
L'any mil quatre-cents setanta-vuit
En aquesta ciutat
Va estudiar "Medecina I Arts" a ciutat de Lleida
A l'Estudi General
I a la Sorbona, París
Fou cèlebre com a metge
Examinador de metges
I Conseller de València
I ha passat a la Història
Com autor de la novel·la que ell va titular "Espill"
Escrita en vers tota ella
"L'Espill" és obra important, d'evident misogínia
Més citada que llegida
Amb més de setze mil versos
Dels quals jo vos en diré noranta-set
Els que calen per contar-vos una història
Terrible i esgarrifosa
D'un restaurant de París
On servien carn humana, segons l'autor, ben cuinada
Mes, aquell any
Un cas estrany
En lo món nou
Jorn de Ninou
S'hi esdevenc
Jo tinguí el reng
Fiu convidar
Tots, a sopar
E rigolatge
Los de paratge
Qui junt havíem
Allí teniem de tots potatges
De carns salvatges
Volateria
Pastisseria
Molt preciosa
La pus famosa de tot París
En un pastís
Capolat, trit
D'hom cap de dit
Hi fon trobat
Fon molt torbat
Qui el conegué
Reconegué
Que hi trobaria
Més, hi havia
Un cap d'orella
Carn de vedella
Créiem menjàssem
Ans que hi trobàssem
L'ungla i el dit
Tros mig partit
Tots lo miram
E arbitram
Carn d'hom cert era
La pastissera
Amb dos ajudants
Filles ja grans
Era fornera
E tavernera
Dels que hi venien
Allí bevien
Alguns mataven
Carn capolaven
Feien pastells
E, dels budells
Feien salsisses
O llonganisses
Del món pus fines
Mare i fadrines
Quants ne tenien
Tants ne venien
E no hi bastaven
Elles mataven
Alguns vedells
Ab la carn d'ells
Tot ho cobrien
Assaborien
Ab fines salses
Les dones falses
En un clot tou
Fondo com pou
Descarnats ossos
Cames e tossos
Allí els metien
E ja l'omplien
Les fembres braves
Cruels e praves
Infels, malvades
E escelerades
Abominables!
Cert, los diables
Com los mataven
Crec les aidaven
E lo dimoni
Faç testimoni
Que en mengí prou
Mai carn ni brou
Perdius, gallines
Ni francolines
De tal sabor
Tendror, dolçor
Mai no sentí
Per lo matí
De totes tres
Feren quarters
E llur posada
Fon derrocada
E l'aplanaren
Sal hi sembraren
E tots los cossos
Tallats a trossos
Cent n'hi comptaren
I els soterraren
En lloc sagrat
En lloc sagrat
En lloc sagrat
Probablement a València
A començament del segle XV
Se sap amb certesa
Que va morir un dissabte, quart dia del mes d'abril
L'any mil quatre-cents setanta-vuit
En aquesta ciutat
Va estudiar "Medecina I Arts" a ciutat de Lleida
A l'Estudi General
I a la Sorbona, París
Fou cèlebre com a metge
Examinador de metges
I Conseller de València
I ha passat a la Història
Com autor de la novel·la que ell va titular "Espill"
Escrita en vers tota ella
"L'Espill" és obra important, d'evident misogínia
Més citada que llegida
Amb més de setze mil versos
Dels quals jo vos en diré noranta-set
Els que calen per contar-vos una història
Terrible i esgarrifosa
D'un restaurant de París
On servien carn humana, segons l'autor, ben cuinada
Mes, aquell any
Un cas estrany
En lo món nou
Jorn de Ninou
S'hi esdevenc
Jo tinguí el reng
Fiu convidar
Tots, a sopar
E rigolatge
Los de paratge
Qui junt havíem
Allí teniem de tots potatges
De carns salvatges
Volateria
Pastisseria
Molt preciosa
La pus famosa de tot París
En un pastís
Capolat, trit
D'hom cap de dit
Hi fon trobat
Fon molt torbat
Qui el conegué
Reconegué
Que hi trobaria
Més, hi havia
Un cap d'orella
Carn de vedella
Créiem menjàssem
Ans que hi trobàssem
L'ungla i el dit
Tros mig partit
Tots lo miram
E arbitram
Carn d'hom cert era
La pastissera
Amb dos ajudants
Filles ja grans
Era fornera
E tavernera
Dels que hi venien
Allí bevien
Alguns mataven
Carn capolaven
Feien pastells
E, dels budells
Feien salsisses
O llonganisses
Del món pus fines
Mare i fadrines
Quants ne tenien
Tants ne venien
E no hi bastaven
Elles mataven
Alguns vedells
Ab la carn d'ells
Tot ho cobrien
Assaborien
Ab fines salses
Les dones falses
En un clot tou
Fondo com pou
Descarnats ossos
Cames e tossos
Allí els metien
E ja l'omplien
Les fembres braves
Cruels e praves
Infels, malvades
E escelerades
Abominables!
Cert, los diables
Com los mataven
Crec les aidaven
E lo dimoni
Faç testimoni
Que en mengí prou
Mai carn ni brou
Perdius, gallines
Ni francolines
De tal sabor
Tendror, dolçor
Mai no sentí
Per lo matí
De totes tres
Feren quarters
E llur posada
Fon derrocada
E l'aplanaren
Sal hi sembraren
E tots los cossos
Tallats a trossos
Cent n'hi comptaren
I els soterraren
En lloc sagrat
En lloc sagrat
En lloc sagrat
Credits
Writer(s): Dominio Publico, Ramon Pelegero Sanchis
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.