Temps Passat
Era un home fet de somnis
Que esquivava realitats
S'envoltava de mentides
Que per ell eren veritats
Maleïda soledat
En aquella cantonada
Contemplava el temps passar
Era com si l'enyorança
D'un passatge molt llunyà
No el deixés tirar endavant
I es deixava vèncer
I aferrant-se a un món inventat
Ho veia tot amb els ulls aclucats
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat
Després de molts anys veient-lo
Assegut al mateix banc
Vaig atrevir-me a preguntar-li
Que és el què li va passar
De cop va començar a parlar
Mmm contenint els ulls humits
Em va començar a explicar
Va ser en aquesta cantonada on fa temps es va enamorar
De fet encara ho està
I va agafar embranzida
Desfilava la vida al meu davant
Feia massa temps que s'ho estava guardant
No va deixar-se ni un sol detall
Va explicar-me la història d'amor més bonica del món
I va plorar recordant il·lusions
Quan ella hi era tot era millor
Tot era fàcil i res feia por
S'inventaven un món
Fet a mida pels dos
Ella se'l va estimar tant
Fins que la memòria la va abandonar
Sempre se'n van els que no haurien de marxar mai
Des d'aleshores viu sol assegut sempre al mateix banc
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat
Era un home fet de somnis
Que esquivava realitats
Que esquivava realitats
S'envoltava de mentides
Que per ell eren veritats
Maleïda soledat
En aquella cantonada
Contemplava el temps passar
Era com si l'enyorança
D'un passatge molt llunyà
No el deixés tirar endavant
I es deixava vèncer
I aferrant-se a un món inventat
Ho veia tot amb els ulls aclucats
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat
Després de molts anys veient-lo
Assegut al mateix banc
Vaig atrevir-me a preguntar-li
Que és el què li va passar
De cop va començar a parlar
Mmm contenint els ulls humits
Em va començar a explicar
Va ser en aquesta cantonada on fa temps es va enamorar
De fet encara ho està
I va agafar embranzida
Desfilava la vida al meu davant
Feia massa temps que s'ho estava guardant
No va deixar-se ni un sol detall
Va explicar-me la història d'amor més bonica del món
I va plorar recordant il·lusions
Quan ella hi era tot era millor
Tot era fàcil i res feia por
S'inventaven un món
Fet a mida pels dos
Ella se'l va estimar tant
Fins que la memòria la va abandonar
Sempre se'n van els que no haurien de marxar mai
Des d'aleshores viu sol assegut sempre al mateix banc
I vivia la vida dins el seu cap
Recordant el temps passat
Era un home fet de somnis
Que esquivava realitats
Credits
Writer(s): Manu Guix Tornos
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.