Ara

Ara que ja no ens creiem joves il·lusos
Que no vam ser res més que carn i ossos
Dormir amb tu era escoltar el cor dels arbres
Vaig obrir el teu cos i es va tancar el segle

Les tendes ja lluitant de bon matí
Anar a veure Panxo al carrer Valladolid
El cendrer ple de promeses d'una nit
Les terrasses despertant-se, un mercat senzill

La fornera, el fuster, la rebel·lia als ulls
Ple de promeses a la pell aquell impuls
De l'esperit tan jove anant-se pels meus porus
Les falles populars, la dolçaina, els pogos

Més trist que la vellea és veure que tot passa
I la memòria ens fustiga i ens arrasa
Disfresses a la plaça, la comparsa
Tu i jo, pensa-ho, tampoc ho penses massa

Mai arribares a eixes zones del meu cervell
Deixant córrer els amors fins que arriben lluny
Et recorde lliure, em recordes viu
Ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu

Tot ha passat de sobte i no hi ha presa
Ell llit és un pou negre i la tempesta
Se'n va anar amb el fum, obri la finestra
Lo que vam ser no cap en este tema

Et recorde lliure, em recordes viu
Ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu
Et recorde lliure, em recordes viu
Passa la vida i tots anem buscant un niu

Et recorde lliure, em recordes viu
Ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu
Et recorde lliure, em recordes viu
Passa la vida i tots anem buscant un niu

Era real i era clandestí, era fantàstic, plaer prohibit
Carrerons que ara ja no em sonen
Érem sacs d'hormones
Xiquets fent-se majors, projectes de persones

L'excusa com escut, el "demà tinc examen"
Missatges inoportuns, llocs on ens miràvem
Primer contacte a l'ascensor, si els pisos parlaren!
Nits que empalmàvem cigarros i matinades

Jo ara no vull pensar, silenci com a trampa
Vam desfasar, vam fracassar, vam matar als pares
I és que som fills d'aquell desastre emocional
I vam fallar en lo bàsic, que era que no ens fallarem

Vestit de dona Carles recitant el Kafka
El vers errant, la metàfora, el "tot s'ho gasta"
Abans d'esta vellea, claudicar a la por
Que queda de l'esforç? El temps ho devasta

Mira: tanca el bar del barri al Califat
Ara hi ha un co-working, la llei del mercat
On estan els versos amb clau de les velles portes?
On estaràs tu, on les hores mortes?

Passa la vida i sobreviu la panderola
A la gola el verb captiu, el martell i la vidriola
Passa la vida i tots anem buscant un niu
I on el dèbil sobreviu, el poeta escriu i vola

Et recorde lliure, em recordes viu
Ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu
Et recorde lliure, em recordes viu
Passa la vida i tots anem buscant un niu

Et recorde lliure, em recordes viu
Ballàvem amb La Gossa, ploràvem amb Espriu
Et recorde lliure, em recordes viu
Passa la vida i tots anem buscant un niu