Quan Rius Sota el Sol

Que dur que és el mirall els cops que el mires
A l'haver estat plorant al llarg dels dies
Et van dir que els teus somnis eren tangibles i que
Qualsevol que lluitava els aconseguia

I t'has culpat tants i tants cops
Per no haver-ho fet prou bé
Per mediocre i per vulgar, per no ser millor que ells
I els matins fan tanta por
Fan sentir-te fracassat
Per no haver aconseguit allò que t'han inculcat

I no escoltis famosos humils que et repetiran
Que si ells poden tu també, i si no és que no ho has fet prou bé
Apaga la tele i aixeca't

Llença ben lluny allò
Que creus que tant vols
Però que en el fons t'ofega
I pensa en cada record
Quan rius sota el sol
Ben lluny de pors i penes
Quan rius sota el sol
Ben lluny de pors i penes

Que això de l'èxit i el fracàs s'ho van inventar uns quants
Que et van dir què era "triomfar" i què era la felicitat
Et van fer voler ser com ells, 'nant-te culpabilitzant
De ser un "ningú" qualsevol, que mai serà recordat

I no pensis que els rics i famosos no tenen mals
Que molts es tiren d'un terrat i d'altres es volen el cap
Aprèn a estimar el que t'envolta!

Llença ben lluny allò que creus que tant vols
Però que en el fons t'ofega
I pensa en cada record
Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes
Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes
Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes