Canço de Matinada (Versión 1966)

Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar
Un cop de llum i el crit d'una garsa que ha despertat amb fam
I busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap
O potser un gall que dins la cort canta: "La nit és morta i ja es fa clar
La nit és morta i ja es fa clar."
Mentre jo canto de matinada, la vila és adormida encara

S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí
S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada
I el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç
Alcen la testa mullada i fresca per caure a terra massa temps hi ha
Per caure a terra massa temps hi ha

Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens
I amb el sarró i la bota a l'esquena, i amb un bastó a la mà
Se'n va el pastor i el seu gos d'atura se'n van cap a altres pastures
Trencant rius i cabanyes, a les muntanyes volen tornar
Surt amb l'aurora, cal sortir d'hora, el camí que han de fer és molt llarg
El camí que han de fer és molt llarg

Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple
De roig tomàquet i de verdures collides del seu hort
La mula sua, el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia
Mentre que el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant
A les velletes que, pansidetes, cap a l'església van caminant
Cap a l'església van caminant

I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara
I ara jo canto de matinada
La vila és adormida encara