Temples/Templos

Rere la mà no em surt paraula per explicar tot el que ens passa
El full en blanc, les raons grises, l'emoció roja, negra l'espina
Torno a l'arrel d'on vaig renéixer per recordar quina era l'empenta
Que a cops el vent i a cops és l'aigua, remou tot indret que semblava estable

Esa inteligencia que os cautiva, esa pretenciosa locución
Ese ingenio, esa concreción llena de razón imperativa
Todo lo sabéis y vuestra boca trata los vocablos con soltura
Plumas pocas hay a vuestra altura si es vuestra opinión la que os convoca
Siempre presumís de la condena que os supone ahogaros en pensar
Y en el bálsamo de Fierabrás bañáis toda desventura ajena

Torno a l'arrel per no volar massa
Que sense estar a terra no es fan masses passes
Em remou el temps com un sospir que rasca
Intento captar el moment però quan l'entenc ja passa
I així em vaig explicant intents que prenc amb temps i pauses
Em remou la impotència de la mà de la impaciència
Veure que entre les idees es reparteixen etiquetes
Buides i estretes, de colors i frases fetes
Torno a mi per explicar-me que de mi sóc responsable
Torno a nosaltres perquè també som part del que ens passa

Da pena que creáis que la muerte se asemeja a la contradicción
Da pena que toda vuestra acción no dependa jamás de la suerte
Cerráis la puerta a toda aventura, títeres de vuestro propio juicio
Hasta respirar parece un vicio si os trae beneficio su censura
En vuestro interés no hay soluciones aunque pretendáis vendernos causas
Uno ya camina haciendo pausas y no va comprando convicciones

Em remouen les persones que constantment evolucionen
I que no construeixen temples per no haver mai de desfer-los

Me remueven las personas que crecen y evolucionan
Y que no construyen templos y así evitan deshacerlos