Les Silenciades
Set del matí, s'aixeca Marta
Fa fred en gener i està molt farta
D'aguantar al bar on treballa humiliacions
Prepara cafè i somia en altres mons
Hui la jefa l'ha renyada perquè sí
Es menja l'orgull i pensa en fugir
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure
En pagar el lloguer, sobreviure
Isa treballa a un supermercat
S'ha queda't prenyada, ho porta d'amagat
Si se n'adonen, al carrer
Necessita el sou i pagar bolquers
Passen uns mesos, l'amo la crida
A Isa l'acomiaden, puta vida
Costera cap amunt per trobar faena
No ens deixen ser mares: la nostra condemna
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l'agafen pel bracet
És el senyoret amb mirada de desig
Fuig de pressa, llevant-se del mig
La pobra no pot evitar el plor
Per l'assetjament, per la humiliació
Es sent maltractada, li fa mal el cor
Que em tracten així és una aberració
Carme és mare, treballa a una botiga
Matí i vesprada, horari que fatiga
Quan arriba a casa no descansa, que va
Ha de fer el menjar, netejar i planxar
El seu home relaxa de la dura jornada
Són les 11 de la nit, la feina no s'acaba
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Heroïnes sense capa
En les ombres del sistema que ens atrapa
Que amenaça, trepitja i amaga
Llinatge que mai s'acaba
Generació de dones lluitadores
Filles, mares, iaies, fortes
Esquenes trencades, patriarcat
Femelles insurrectes, coratge desbocat
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Fa fred en gener i està molt farta
D'aguantar al bar on treballa humiliacions
Prepara cafè i somia en altres mons
Hui la jefa l'ha renyada perquè sí
Es menja l'orgull i pensa en fugir
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure
En pagar el lloguer, sobreviure
Isa treballa a un supermercat
S'ha queda't prenyada, ho porta d'amagat
Si se n'adonen, al carrer
Necessita el sou i pagar bolquers
Passen uns mesos, l'amo la crida
A Isa l'acomiaden, puta vida
Costera cap amunt per trobar faena
No ens deixen ser mares: la nostra condemna
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l'agafen pel bracet
És el senyoret amb mirada de desig
Fuig de pressa, llevant-se del mig
La pobra no pot evitar el plor
Per l'assetjament, per la humiliació
Es sent maltractada, li fa mal el cor
Que em tracten així és una aberració
Carme és mare, treballa a una botiga
Matí i vesprada, horari que fatiga
Quan arriba a casa no descansa, que va
Ha de fer el menjar, netejar i planxar
El seu home relaxa de la dura jornada
Són les 11 de la nit, la feina no s'acaba
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Heroïnes sense capa
En les ombres del sistema que ens atrapa
Que amenaça, trepitja i amaga
Llinatge que mai s'acaba
Generació de dones lluitadores
Filles, mares, iaies, fortes
Esquenes trencades, patriarcat
Femelles insurrectes, coratge desbocat
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Són les oblidades, les silenciades
Anònimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidianes que ningú veu
Credits
Writer(s): Pupil·les
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.