Pregó

Imagina que ets en un camí, que avances a poc a poc i, de cop,
el camí s'eixampla i el que abans
era un camí ara es converteix en plaça.
Hi ha gent a tot arreu,
gent que es queda dreta i gent que s'asseu a les terrasses,
persones que arriben i persones que marxen,
paraules que es diuen al centre,
i els racons es deixen muts pels comiats.
Parelles que s'abracen, nens que corren,
àvies que riuen i joves sense la majoria d'edat que fan
ganyotes per aquella cosa de la cervesa i el seu gust amarg.
Tanca els ulls.
Imagina que una cançó és tot això.
Un camí que et porta a plaça.
Obre els ulls

Vull sentir-me a prop del teu amor.
No necessito res més que el teu amor i una guitarra

Vull sentir-me a prop del teu amor.
No necessito res més que el teu amor i una guitarra

La plaça és feta per esperar-te.
Aquí les persones parlen entre elles,
perquè han trobat un lloc tan ample que
també hi cap el temps, hi caben les paraules.
Hi ha qui parla i hi ha qui escolta,
qui fa que sí amb el cap i qui
gesticula més amb les espatlles que amb les mans.
Hi ha bancs, fonts, grups de cinc, de deu, de vint.
I algú es besa mentre se sent soroll de vidres
trencats, perquè a vegades la vida també es trenca.
És un trànsit coagulat,
una pausa profunda en aquest fast forward constant.
I com que vull sentir-me a prop del teu amor per
això necessito una guitarra, per poder fer-te una cançó

Vull sentir-me a prop del teu amor
No necessito res més que el teu amor i una guitarra

Vull sentir-me a prop del teu amor
No necessito res més que el teu amor i una guitarra

Vull sentir-me a prop del teu amor
No necessito res més que el teu amor i una guitarra

Vull sentir-me a prop del teu amor
No necessito res més que el teu amor i una guitarra