Bellesa

Bellesa salvatge, em fas ostatge
Bellesa violenta, la cosa és calenta
Bellesa que ataca, quan no vols agradar-te
Bellesa que m'agrada, no té una forma exacte

Bellesa salvatge, em fas ostatge
Bellesa violenta, la cosa es calenta
La bellesa és present, quan s'actua amb encert
Sense buscar més el consentiment

Quan les pedres dibuixen, paràboles de dubtes
Fem explotar les lleis, com petits big-bangs domèstics
Quan les nits s'il·luminen, tertúlia i gasolina
De les seves mentides, també en diem terrorisme

Que urgent és la bellesa, quan vull viure amb placidesa
Quan em deixo marcar el ritme, si el mirall mana és tristesa
Que mesquina és la bellesa, quan simula revel·lies
O és disfressa d'utopia, la bellesa és sense motlle
Que lletja és la bellesa, quan només vols ser princesa
Que es pentina i es maquilla, però va perdent empatia

Només és bellesa, si es fa sense pressa
No busquis recompensa, no en siguis la presa
La bellesa no tem a la por
És subtil i crema, fa córrer les idees
Belluga la sang, és el caminar constant
La bellesa potser lletja, sap ser bruta, sap remoure
Bellesa és allò, que es fa sòlid per acord
La bellesa repta a Bauman
La identitat no ve enllaunada

Quan les pedres dibuixen, paràboles de dubtes
Fem explotar les lleis, com petits big-bangs domèstics
Quan les nits s'il·luminen, tertúlia i gasolina
De les seves mentides, també en diem terrorisme