La igualtat és la victòria

S'enfila com l'aire trobant-se amb el Sol
i vola embriagada de pròpia convicció
ningú la vigila, ni ha d'esperar res
res que la incomodi, tot cau pel propi pes

Lliures, fortes, plenes de somnis, buides de mal
Lliures, fortes i un somriure per davant

Trepitja amb pas ferm guarint-se les ferides
aquelles que mai haurien d'haver existit
i pensa en les que no hi són, i en totes les que han lluitat
s'abraça a una idea de món ben lluny del patriarcat

Lliures, fortes, plenes de somnis, buides de mal
Lliures, fortes, i un somriure per davant
Lliures, fortes, plenes de somnis, buides de mal
Lliures, fortes i un somriure per davant

I es comença a tenyir de lila i està sortint amb la vida
no es disculpa dels errors comesos ni s'amaga dels excessos
se sent decidida, no odia ni priva,
la rancúnia s'esvaeix si estàs feta d'estima.
Ni bruixes, ni histèries, està feta d'històries
de filles, de mares, d'àvies i tietes sense vergonya
i la igualtat és la victòria
i la igualtat és la victòria.
El dubte també la visita però és el que més l'excita,
trobar-se indefensa fent front la realitat intensa
contagiant-se, empoderant-se, emancipant-se d'idees velles
rebotant-se, acostumant-se a ser ella i només d'ella

Trepitja amb pas ferm guarint-se les ferides
aquelles que mai haurien d'haver existit