El crim de les germanes Amanita

Caesarea surt del seu pis al matí
L'aire és fred, saluda als veïns
S'acosta fins el bar de la cantonada on té aquarel·les exposades
Firma les làmines amb el pseudònim d'Ou de reig (ou de reig)
I n'agafa una, la lluna la pruna, per regalar-li per portar-li
A la seva germana que fa temps que no veu
Quan pensa en ella se li trenca la veu
Tres estròfes fins el Crim

Muscaria internada fins el juny
En un centre a prop de la plaça d'Osca
A la seva vida n'ha vist de tots colors
Els més intensos a dins la seva closa
S'arrepenteix de moltes coses que ha fet
Com liar-la, al ja mític casament
Però ara les visions només les té quan dorm
De dia respira tranquila
I ara espera contenta que siguin les sis
Que arribi la Cessarea i arreglin l'embolic
Dos estrofes fins el crim

Phaloides fa dies que dorm malament
Pensant en les terres obsessivament
Van obrir el testament quan la mare va morir
Va fer una setmana, abans d'ahir

Com que es la gran, pensava en gran
Pensava que tot s'ho emportaria
Però ai l'alegria que poc li va durar
Quan va veure el seu tros partit en tres
Res la fa contenta res la fa feliç
Desde que se n'ha assebentat
Una estrofa fins el crim

Phaloides roba l'aiguarràs
Que fa servir la Cessarea per pintar
El posa dins d'una xeringa i visita la Muscaria
Per oferir-li un xute d'amagat
I mor enverinada i la poli investiga
I troben l'origen a l'estudi d'art
I acusen la pintora que no enten res
Enmanillada cap a la comissaria
Una al cementiri l'altra a la presó
I l'assesina la que es queda amb tot
L'amanita assesina
L'amanita assesina
L'amanita assesina