Monstres i Gegants

Trobar tresors a les butxaques oblidades
O despertar-me quan encara em queden hores
La clau de casa que apareix a la primera
Un dia d'estiu amb aigua fresca a la nevera

Està esperant-me l'ascensor amb un somriures
La multa que no aplega i el match en el Tinder
Els cinc minuts que allargue cada matinada
Una cançó a la dutxa ben desafinada

I ara és l'hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d'eixe Poble que crida
Que es deixa la vida, que mira endavant
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps

Serem l'exercit que no vol la guerra
Que cuida la terra que endolça la mar
Serem el tro que farà despertar
La ràbia del "no passaran!"

Passar la nit pegant-li a la filosofia
Obrir la porta i escoltar "hola, bon dia!"
Cançó que mai s'acaba per la carretera
Pegar-li foc a mitges prop de l'Albufera

Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar
Alçar-se tard i conjugar sense pensar
Dissabte que comença a l'hora de dinar
Diumenge de resaca amb ganes de tornar

I ara és l'hora de fer fora
I ara és l'hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d'eixe Poble que crida
Que es deixa la vida, que mira endavant
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps

Serem l'exercit que no vol la guerra
Que cuida la terra que endolça la mar
Serem el tro que farà despertar
La ràbia del "no passaran!"