Metralleta i cafè
Hi ha batalles que mai no es guanyen
I derrotes que mai no es perden
Perquè ja no es tracta d'arribar al paradís
Amb sortir de l'infern, n'hi ha més que prou
Ràfegues de cafè, en aquesta guerra no declarada
Que lliurem cada dia, si no estem
El soroll del silenci és espès
I només quan hi som, és quan encara
Ho podem tot, enmig de tanta foscor
Blanca llum, ombres d'animals
Quatre llàgrimes i un anhel
I un futur que ja no promet
I a la guerra anirem
Potser no tornarem
I la cançó que avisa
Si he d'estar allí, si he d'estar allí
Si he d'estar allí vull als meus
Metralleta i cafè i el discurs del carrer
Si he d'estar allí, vull estar allí
Decidiré on
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
El desordre porta a la pau
Ser lleó i presa a la par
Castigada la rebel·lió
I a la guerra anirem
Potser no tornarem
I la cançó que avisa
L'amor és la comèdia
I el nostre cor un drama
Batega i reclama
Deliri constant
Si he d'estar allí, si he d'estar allí
Si he d'estar allí vull als meus
Metralleta i cafè i el discurs del carrer
Si he d'estar allí, vull estar allí
Decidir on encalle, demanar el rescat
I advertir que no calle
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
Silenci, tres, dos, u
Silenci
Incendi, tres, dos, u
Incendi
Vetllaràs altra nit sense son
Guardaràs l'aire, resistiràs la por
Obriràs camins sense fi
I saltaràs tots els murs, clandestí
Esbotzaràs cada pany del poder
Ho assumiràs, només juntes podem
Aprendràs a tornar-te a aixecar
De res serveix quedar-se aturat
Cuidaràs la gent i abrigaràs el carrer
Casa nostra, refugi i recer
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
I derrotes que mai no es perden
Perquè ja no es tracta d'arribar al paradís
Amb sortir de l'infern, n'hi ha més que prou
Ràfegues de cafè, en aquesta guerra no declarada
Que lliurem cada dia, si no estem
El soroll del silenci és espès
I només quan hi som, és quan encara
Ho podem tot, enmig de tanta foscor
Blanca llum, ombres d'animals
Quatre llàgrimes i un anhel
I un futur que ja no promet
I a la guerra anirem
Potser no tornarem
I la cançó que avisa
Si he d'estar allí, si he d'estar allí
Si he d'estar allí vull als meus
Metralleta i cafè i el discurs del carrer
Si he d'estar allí, vull estar allí
Decidiré on
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
El desordre porta a la pau
Ser lleó i presa a la par
Castigada la rebel·lió
I a la guerra anirem
Potser no tornarem
I la cançó que avisa
L'amor és la comèdia
I el nostre cor un drama
Batega i reclama
Deliri constant
Si he d'estar allí, si he d'estar allí
Si he d'estar allí vull als meus
Metralleta i cafè i el discurs del carrer
Si he d'estar allí, vull estar allí
Decidir on encalle, demanar el rescat
I advertir que no calle
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
Silenci, tres, dos, u
Silenci
Incendi, tres, dos, u
Incendi
Vetllaràs altra nit sense son
Guardaràs l'aire, resistiràs la por
Obriràs camins sense fi
I saltaràs tots els murs, clandestí
Esbotzaràs cada pany del poder
Ho assumiràs, només juntes podem
Aprendràs a tornar-te a aixecar
De res serveix quedar-se aturat
Cuidaràs la gent i abrigaràs el carrer
Casa nostra, refugi i recer
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?
Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam
Credits
Writer(s): Carlos Sendra Caselles, Pau Camps Escriva, Jose Maria Bolufer Sendra
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.