Epíleg
Porto les sabates dins d'un sac
I la flor d'un pensament amagada al meu barret
Perquè no li toqui el vent
Per poder-la recordar
Per entendre l'animal que tots tenim i ningú sent
Saps que tot allò eren detalls
Les paraules a les dents
Assegudes com records a la capsa del present
La petita imperfecció
Que fa moure cada clic que fa el rellotge
Mentre sents passar l'estona
Potser ja fa massa temps
Que no entenem que el vent no bufa a favor
Dels nostres cossos, primmirats de pell i ossos
Potser ja no cal, potser ja no ho veus
Som la ciència exacta
La caducitat de l'acte
La remor que fa el telèfon quan no sona
I ja no trobes res de tu
Surant a la memòria
Intuïm el rastre d'un camí
Que de lluny va perdre el foc
La distància el fa d'oblit, de preguntes i racons
I t'enfiles més amunt
Perquè mai no sigui dit
Que no has provat de veure el fum
Saps que tot allò eren miralls
Que amb el sol han anat cremant
Els papers que ja hem perdut
Els retalls que no hem trobat
Dels minuts accelerats
Que fan moure cada clic que fa el rellotge
Mentre sents passar l'estona
Potser ja fa massa temps
Que no entenem que el vent no bufa a favor
Dels nostres cossos, primmirats de pell i ossos
Potser ja no cal, potser ja no ho veus
Som la ciència exacta
La caducitat de l'acte
La remor que fa el telèfon quan no sona
Però tu hi sent una altra veu
Surant a la memòria
I la flor d'un pensament amagada al meu barret
Perquè no li toqui el vent
Per poder-la recordar
Per entendre l'animal que tots tenim i ningú sent
Saps que tot allò eren detalls
Les paraules a les dents
Assegudes com records a la capsa del present
La petita imperfecció
Que fa moure cada clic que fa el rellotge
Mentre sents passar l'estona
Potser ja fa massa temps
Que no entenem que el vent no bufa a favor
Dels nostres cossos, primmirats de pell i ossos
Potser ja no cal, potser ja no ho veus
Som la ciència exacta
La caducitat de l'acte
La remor que fa el telèfon quan no sona
I ja no trobes res de tu
Surant a la memòria
Intuïm el rastre d'un camí
Que de lluny va perdre el foc
La distància el fa d'oblit, de preguntes i racons
I t'enfiles més amunt
Perquè mai no sigui dit
Que no has provat de veure el fum
Saps que tot allò eren miralls
Que amb el sol han anat cremant
Els papers que ja hem perdut
Els retalls que no hem trobat
Dels minuts accelerats
Que fan moure cada clic que fa el rellotge
Mentre sents passar l'estona
Potser ja fa massa temps
Que no entenem que el vent no bufa a favor
Dels nostres cossos, primmirats de pell i ossos
Potser ja no cal, potser ja no ho veus
Som la ciència exacta
La caducitat de l'acte
La remor que fa el telèfon quan no sona
Però tu hi sent una altra veu
Surant a la memòria
Credits
Writer(s): Javier De La Iglesia Sanchez
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.