Mai n'aprenc

Penses que és inútil, com si no hi hagués hagut cap oportunitat.
Sents subtilment com el record et diu que no cal patir més,
Que després no en quedarà res.
De la ràbia, de la por a l'error,
De les certeses que tremolen i es trenquen lentament,
Del sentit comú que de sobte s'ha tornat tan estrany i diferent.

Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc,
Fins que tot passa, fins que el record desapareix.
Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc,
I ja sé que marxa, se'n va el dolor d'aquell moment.
Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc.

L'angoixa sembla inútil, però ajuda a fer el pas cap a un mateix.
Ara me'n vull desprendre,
Vull trencar amb els neguits però
Sense trencar-me jo per culpa d'ells,
Ni de la ràbia, de la por a l'error,
De les certeses que tremolen i es trenquen lentament,
Del sentit comú que de sobte s'ha tornat tan estrany i diferent.

Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc,
Fins que tot passa, fins que el record desapareix.
Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc,
I ja sé que marxa, se'n va el dolor d'aquell moment.
Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc,
Fins que tot passa, fins que el record desapareix.
Jo mai n'aprenc, mai n'aprenc,
I el temps ensenya que és un instant que no val res.

Sé que en el record res quedarà,
Com si mai hagués passat.
Potser un sospir, però gairebé res quedarà,
Com si mai hagués passat.
Sé que tot quedarà en l'oblit,
Com si no hagués existit.
Potser un sospir, però gairebé res quedarà,
Com si mai hagués passat.