Egoisme

Fan cua esperant a que algú els obri pel matí,
Amb ànsia, desig.
Es pensen que tenen el dret a arrasar amb tot,
Només pensen amb ells.
Són una prova del que és l'ésser humà,
Són un reflex del que ens han ensenyat.

Recullen el menjar sabent que no se'l menjaran,
Rapinyen com rates.
Estan ben entrenats per fer el seu preuat paper,
Guardant-lo en conserva.
Són una prova del que arribem a fer,
Són un reflex d'allò que no hem de ser.

Em nego a pensar,
No vull acceptar,
Que al món,
Tothom sigui igual.
Em nego a imaginar,
Un futur tan opac,
Tan fosc,
Com aquesta gent.

Agafen el cotxe i diuen que és per respirar,
L'aire net i pur.
Tots saben que escampen el seu mal per allà on van,
Però els és ben igual.
Són una prova de l'egoisme humà,
Són un reflex d'allò que hem d'aturar.

Em nego a pensar,
No vull acceptar,
Que al món,
Tothom sigui igual.
Em nego a imaginar,
Un futur tan opac,
Tan fosc,
Com aquesta gent.

Em nego a pensar,
No vull acceptar,
Que al món,
Tothom sigui igual.
Em nego a imaginar,
Un futur tan opac,
Tan fosc,
Com aquesta gent.



Credits
Writer(s): Isaac Aguilà
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link