Pas ferm

Encara que la història no acabi com vull
És una elecció dormir tranquil no patint pel futur
Viure ocupat no preocupat és un repte profund
Però l'ànsia, només força la marxa desviant el rumb

Tenim la ment oberta i tancats els punys
Ja fa anys que vam sortir de casa, estem arribant lluny
Rapejant, connectats amb aquest ritme com si fóssim un
Ara estic a l'altra banda enviant senyals de fum

Sóc Girafa en Flames o el crit de Munch
Clarobscur, altres canalitzo l'espectre de llum
Encara que costi avançar jo dic sempre amunt
Al final de qui depèn és només de tu

Ad libitum, fes-ho per plaer, per tenir alè
Ni per fe ni per poder, sinó per voluntat de ser
Una millor persona que estigui present
Amb tot el que fa, amb tot el que sent

Ens hem fet la sort, l'aprofitarem
Moltes raons per rallar-me
Altres per estar content
No teníem res més, que nosaltres mateixos
I el poder per decidir el que farem

Per cada pas que no vaig fer, per cada mot que no vaig dir
Per cada error que va quedar marcat al meu camí tinc un estigma
I estic malalt de vida igual que estic malalt de ritme
Allò que mai no mor és allò que es duu per dintre

És allò que és digne de ser titllat d'imprescindible i de
Passar a l'eternitat sense major conflicte, és viure de
L'estima que és perenne en el somriure que es desprèn
D'aquell consens que tothom signa

És una estructura que et permet estar a l'altura del moment
Quan el moment es una porqueria exactament
Quan cauen les caretes entre hipòcrites
I trepes que enarboren les banderes per pur entreteniment

Allò que mai no mor, allò que duc al cor
Avui fa que ens moguem a poc a poc però amb pas ferm
Per cada pas que no vaig fer
Per cada mot que no vaig dir...

Vaig començar a construir un món que desborda vida
Que et pugui mirar als ulls si compartim mateix camí
Fugint de la mentida
Perquè no calguin paraules si és que ens hem de despedir

Paraules, rosaris
Infàncies que escriuen diaris
Avui, divendres, Nou Barris
I demà als millors escenaris, no paris
Destrals i mals, instrumentals
Plaers mentals, existencials
Sota un fanal miro el total
Des de dos passes enrere

Estem a prop però mirant lluny
El temps ens ha anat fent grans
Aixecar i xocar-li el puny
A tots ells, els meus germans

Són poetes artesans
Tenen paraules a les mans
Compartim tots els afanys
Mentre anem contant els anys

Allò que mai no mor
Allò que em fa més fort
Allò que mai no mor
Música que duc al cor
Allò que mai no mor
Allò que em fa més fort
Allò que mai no mor
Música que duc al cor
Allò que mai no mor
Allò que em fa més fort
Allò que mai no mor
Música que duc al cor
Allò que mai no mor
Allò que em fa més fort