Abismes

Creus que ho hem superat?
Potser s'ha acabat,
final de la història.
Se que el temps passarà
i res canviarà
aquella mirada.

Nits de matinada que no puc oblidar,
pensaments que he d'esborrar,
sempre plou sobre mullat.

I tu que em somies a la nit,
jo t'espere dins del llit
i un abisme que ens separa.
I jo que no se com escapar,
laberíntica espiral,
la ferida mai tancada.

Vull saber que et passa,
tombar la façana,
destruïm la cuirassa.
Vull recorrer la distància,
que abans ens separava,
resoldre la incògnita.

Nits de matinada que no puc oblidar,
pensaments que he d'esborrar,
sempre plou sobre mullat.

I tu que em somies a la nit,
jo t'espere dins del llit
i un abisme que ens separa.
I jo que no se com escapar,
laberíntica espiral,
la ferida mai tancada.

Cims que he anat escalant,
desfent el passat
desfilant cada història
Anant amb el cap ben alt
cosint amb esforç
l'escletxa imposada

Nits de matinada que no puc oblidar
pensaments que he d'esborrar
ara plou per rebrotar

I tu ja no somies amb mi
ni jo t'espere al meu llit
cap abisme ens separa
I jo ara se com escapar
d'esta maleïda espiral
per fi em senc alliberada
I tu ja no somies amb mi
ni jo t'espere al meu llit
cap abisme ens separa
I jo ara se com escapar
d'esta maleïda espiral
per fi em senc alliberada
La ferida es tancada.