Artificial
Una altra vegada m'amague d'aquesta realitat
En un mal són d'il·lusions, en un mar ple d'emocions
I jo tot sol, en contra del món, de corder a llop
No vull el perdó, no sóc un Sant, tampoc un traïdor
Sols un ocell escapant de la seua Tardor
Recorde totes les mirades
De tota la gent que confia en mi
Recorde totes les mentides
Que es claven dintre del meu pit
I tu que em vas dir, ja prou de patir
D'aquesta pressor no es pot sortir
D'aquesta vida macabra que arranca les ales salvatges dels bons esperits
Recorde tots els moments
Acomiade el passat, junt al present
Arriba l'Hivern, m'abriga el seu fred
L'espill és trencà, ja no queda res
Sols un ninot de falla
que espera la seua cremà
Un sospir a la nit més curta de l'any
Esperant, esperant, a l'aguait a l'aguait
A l'aguait d'una espenta que hem faça oblidar
Oblidat i acabat, continue buscant
Una forma d'entendre aquesta societat
Una forma de viure, una forma d'escriure
Una forma de dir-te, el que em passa pel cap
Bogeries diran, però que més en fa
Que hem tanquen i tallen les ales trencades
Que porte aguantant des de que vaig parlar
I per tant
Una altra vegada m'amague d'aquesta realitat
En un mal son d'il·lusions, en un mar ple d'emocions
I jo tot sol, en contra del món, de corder a llop
No vull el perdó, no sóc un Sant, tampoc un traïdor
Sols un ocell escapant de la seua Tardor
A l'aguait d'una espenta que hem faça oblidar
Oblidat i acabat, continue buscant
Una forma d'entendre aquesta societat
Una forma de viure, una forma d'escriure
Una forma de dir-te, el que em passa pel cap
Bogeries diran, però que més en fa
Que hem tanquen i tallen les ales trencade
Que porte aguantant des de que vaig parlar
Dime on queden totes aquelles promeses
Buides, innòcues sense gaire de sentit
De sentir com gira la terra i caic en aquesta soledat
Sense pau, sense llar
Sols un nen amb els ulls acristal.lats amb ganes de plorar
Sense res al meu voltant, sols sorolls reverberants
Equalitzant aquest silenci amb aquests auriculars
Per no escoltar els murmuris de les ombres d'aquesta ciutat
Acabat, oblidat, asfixiat i malalt
És açò el que vosaltres crideu llibertat?
En un mal són d'il·lusions, en un mar ple d'emocions
I jo tot sol, en contra del món, de corder a llop
No vull el perdó, no sóc un Sant, tampoc un traïdor
Sols un ocell escapant de la seua Tardor
Recorde totes les mirades
De tota la gent que confia en mi
Recorde totes les mentides
Que es claven dintre del meu pit
I tu que em vas dir, ja prou de patir
D'aquesta pressor no es pot sortir
D'aquesta vida macabra que arranca les ales salvatges dels bons esperits
Recorde tots els moments
Acomiade el passat, junt al present
Arriba l'Hivern, m'abriga el seu fred
L'espill és trencà, ja no queda res
Sols un ninot de falla
que espera la seua cremà
Un sospir a la nit més curta de l'any
Esperant, esperant, a l'aguait a l'aguait
A l'aguait d'una espenta que hem faça oblidar
Oblidat i acabat, continue buscant
Una forma d'entendre aquesta societat
Una forma de viure, una forma d'escriure
Una forma de dir-te, el que em passa pel cap
Bogeries diran, però que més en fa
Que hem tanquen i tallen les ales trencades
Que porte aguantant des de que vaig parlar
I per tant
Una altra vegada m'amague d'aquesta realitat
En un mal son d'il·lusions, en un mar ple d'emocions
I jo tot sol, en contra del món, de corder a llop
No vull el perdó, no sóc un Sant, tampoc un traïdor
Sols un ocell escapant de la seua Tardor
A l'aguait d'una espenta que hem faça oblidar
Oblidat i acabat, continue buscant
Una forma d'entendre aquesta societat
Una forma de viure, una forma d'escriure
Una forma de dir-te, el que em passa pel cap
Bogeries diran, però que més en fa
Que hem tanquen i tallen les ales trencade
Que porte aguantant des de que vaig parlar
Dime on queden totes aquelles promeses
Buides, innòcues sense gaire de sentit
De sentir com gira la terra i caic en aquesta soledat
Sense pau, sense llar
Sols un nen amb els ulls acristal.lats amb ganes de plorar
Sense res al meu voltant, sols sorolls reverberants
Equalitzant aquest silenci amb aquests auriculars
Per no escoltar els murmuris de les ombres d'aquesta ciutat
Acabat, oblidat, asfixiat i malalt
És açò el que vosaltres crideu llibertat?
Credits
Writer(s): Néstor Montiel Ronda
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.