L'alenar de les pedres (Catalán)

Bon dia senyora Lluïsa,
us agrada matinar,
veig que ja heu tret les gallines
abans de fer l'esmorzar.
Veig en Blai amb la petita,
van de l'hort a l'olivar,
i a la font que hi ha a l'ermita
algú comença a cantar.

Penso que han crescut les nenes
quan veig la Sandra i en Joan
que son al parc de l'alzina,
després entraran al bar.
Aquí abans de ser l'artista
soc la neta d'en Pascual
per mi em guardo els somriures
amb què em trobo caminant
cap al portal.
No vull ser pas una agulla a la ciutat
que es perd si en veu la realitat.

El poble és on puc viure amb total llibertat.
El poble no té amo, com el vent.
El poble és tot l'esforç que no vol emigrar.
El poble és un secret ben despert.

M'aturo davant les pedres
per sentir-les alenar,
encara em trobo amb amigues
quan me'n vaig a comprar pa,
l'escola encara és oberta,
no som al temps del final
com a La lluvia amarilla
quan la nit fosca és capaç
de devorar.
No vull ser pas una agulla a la ciutat
que es perd si en veu la realitat.

El poble és on puc viure amb total llibertat.
El poble no té amo, com el vent.
El poble és tot l'esforç que no vol emigrar.
El poble és un secret ben despert.