Sinapsi

Ja hi soc, aquest idali d'un país de tristeses
On les espases són blanques paraules que m'estressen
On dibuixo mil històries a un paper de film
Les quals esborro amb negra cassalla i hachís

Cremant aquest ninot narcotitzat pels petons
Que somia el color negre recorreguent el seu cos
D'aquella nit on la meva cendra t'atrapa
Per molta flama mai aconseguiré prendre el teu cor

Ja no em desperto quan surt l'alba
Per recordar aquella nit
Erosionada pel temps
Preguntant-me el perquè
Del que no té per què
Per suturar aquest desig
No es desinfecta amb el temps
Que per molt que plori crema

Ja no m'enlairo, el cel s'embruta
De penes llargues, palles curtes i aquesta droga pura
Sinapsi al meu cervell
Crec que no em falta res
Per esnifar les papallones que em donen el poder

Por a perdre el temps, por al desig
Por a sentir-me valent
Por per mostrar les penúries que ceguen la ment
Per allò que sent
Por al complex net que t'embruta el cervell
Por pel pulmó net del teu aroma es serveix

De l'últim sospir renegue
Que l'alcohol ja no cura les penes
Que m'espero, però el temps no dilata
Sinó més bé és un compte enrere

L'energia no es destrueix
Més bé es transforma en penes
Que la història ens serveix per saber
Que de les misèries també s'aprèn

Visc al vers que he escrit que no s'acaba
Veig com la distància ens separa
Com saps mentir als meus ulls?
Sentir el plaer és el que vull?

Com fas com si res passarà?
Mentre m'espero que el martiri surti del meu cap
Més que uns amics som una imatge diluïda
Que no dissol, que mai canvia

Que mai canvia