Laripse
I si em moro demà ya me jodería
Quin disc post mortem més bo quedaria
Diga-li al Chen que tregui els temes que no vaig poder acabar
I faci una listening party al meu funeral
Fixa't bé en qui ve, qui plora molt i qui no
Quien llora más al muerto sempre és l'asesino
Si saps com era, tira a terra vermut i no whisky
Si saps soc, tirem les flors mentre visqui
Ah, qui ho podria haver imaginat?
He fet tot el que volia, però segueixo sense tapar el forat
Ja he fet això, he estat aquí i he estat allà
Però res em fa sentir igual que quan torno al meu blac
M'ho jugo tot, si no hi ha risc no és divertit
Amb 26 al DNI però encara soc un nen petit
Amb vambes tacades de fang i no amb les mans plenes de sang
Mai em veuràs fallar un amic per emplenar el compte el banc
Rulava en 90 cavalls i em sentia un Déu a la terra
I amb 160 al tub d'escap estic fet una merda
Li he prestat massa atenció a la portada d'aquell llibre
De capullo a papallona ningú em va ensenyar a volar
Vaig aprendre a edificar, abans això era només solar
Però ara vull ser jo mateix, encontrar mi propia paz
Llevar-me i trobar-me el seu cul a la cara com antifaç
Una altra estrella fugaç, però no canvio el meu desig
No confonguis ser un cregut amb creure en mi
Els faig passa per sota aquestes barres com el Limbo
Els poso a aprendre el català sense el Duolingo
Estem de celebración, però no hem obert Don Perignon
Estem mesclant la soda amb aquell cul de l'ampolla de rom
Dami boi, no el millor però si és el més original
La gràcia? Rimar, fer màgia i que sembli normal
Diran que mato al català, si sueno y lo mezclo así
Però el teu fill escolta rap en català gràcies a mi
Diuen que no puc ser un cantant amb l'autotune posat
Però el meu epígraf d'Hisenda diu l'oposat
Al súper comprant el pa, em paren i demanen la foto
I sé que no serà per sempre, però és com si m'hagués tocat la loto
Por eso siento que esto está hecho para mí
Tocant per 20 persones o a la Mercè per 10,000
Vaig passar aquella època on m'enfadava per tot
I m'importava més el que volien que la meva opinió
Quin sentit tindria cantar per agradar els meus fans?
Lo meu és donar-te el que vols però encara no saps
Si no tinc res a dir, ho sento, no hi ha nou disc
Per això estic gravant això a l'estiu del 2020
Són les tres del matí estem a l'estudi bevent i mesclant
I la veritat no sé com acabar el tema per despedir
Podria donar gràcies a Déu però està molt vist
I la veritat, què polles, vaig ser jo qui ho va aconseguir
Que fàcil és parlar de mi, només mirar pel meu melic
Si d'aquí 20 estudiaran el Dami i el Martí al MIT
Txuleta oficial de la baina en català
L-I-L-D-A-M-I s'ha menjat el Damià
Ho he deixat clar? Abans de parlar
Has de tornar a néixer sis cops per pillar tots els codis amagats
Has de ser molt pobre per només parlar de pasta
Jo soc notícia només tallant-me les rastes
Ho vaig dir fa quatre anys, rodejat de rates
Tots diuen ho estàs petant però cap pregunta com estàs
Parlem d'estil propi, no segueixo modes
Em sento el germà petit i el gran tot alhora
Si cada cop que estic més dins em sento més fora
Si cada cop que escric un tema nou em fa més mal el tòrax
Una altra volta al sol, un cicle nou a l'espiral
Sembla que tornes a l'inici però mai és igual
Per això quan em miro al mirall, em sento raro és un engany
I en el reflex que veig, acostumo a veure un estrany, Dami
Quin disc post mortem més bo quedaria
Diga-li al Chen que tregui els temes que no vaig poder acabar
I faci una listening party al meu funeral
Fixa't bé en qui ve, qui plora molt i qui no
Quien llora más al muerto sempre és l'asesino
Si saps com era, tira a terra vermut i no whisky
Si saps soc, tirem les flors mentre visqui
Ah, qui ho podria haver imaginat?
He fet tot el que volia, però segueixo sense tapar el forat
Ja he fet això, he estat aquí i he estat allà
Però res em fa sentir igual que quan torno al meu blac
M'ho jugo tot, si no hi ha risc no és divertit
Amb 26 al DNI però encara soc un nen petit
Amb vambes tacades de fang i no amb les mans plenes de sang
Mai em veuràs fallar un amic per emplenar el compte el banc
Rulava en 90 cavalls i em sentia un Déu a la terra
I amb 160 al tub d'escap estic fet una merda
Li he prestat massa atenció a la portada d'aquell llibre
De capullo a papallona ningú em va ensenyar a volar
Vaig aprendre a edificar, abans això era només solar
Però ara vull ser jo mateix, encontrar mi propia paz
Llevar-me i trobar-me el seu cul a la cara com antifaç
Una altra estrella fugaç, però no canvio el meu desig
No confonguis ser un cregut amb creure en mi
Els faig passa per sota aquestes barres com el Limbo
Els poso a aprendre el català sense el Duolingo
Estem de celebración, però no hem obert Don Perignon
Estem mesclant la soda amb aquell cul de l'ampolla de rom
Dami boi, no el millor però si és el més original
La gràcia? Rimar, fer màgia i que sembli normal
Diran que mato al català, si sueno y lo mezclo así
Però el teu fill escolta rap en català gràcies a mi
Diuen que no puc ser un cantant amb l'autotune posat
Però el meu epígraf d'Hisenda diu l'oposat
Al súper comprant el pa, em paren i demanen la foto
I sé que no serà per sempre, però és com si m'hagués tocat la loto
Por eso siento que esto está hecho para mí
Tocant per 20 persones o a la Mercè per 10,000
Vaig passar aquella època on m'enfadava per tot
I m'importava més el que volien que la meva opinió
Quin sentit tindria cantar per agradar els meus fans?
Lo meu és donar-te el que vols però encara no saps
Si no tinc res a dir, ho sento, no hi ha nou disc
Per això estic gravant això a l'estiu del 2020
Són les tres del matí estem a l'estudi bevent i mesclant
I la veritat no sé com acabar el tema per despedir
Podria donar gràcies a Déu però està molt vist
I la veritat, què polles, vaig ser jo qui ho va aconseguir
Que fàcil és parlar de mi, només mirar pel meu melic
Si d'aquí 20 estudiaran el Dami i el Martí al MIT
Txuleta oficial de la baina en català
L-I-L-D-A-M-I s'ha menjat el Damià
Ho he deixat clar? Abans de parlar
Has de tornar a néixer sis cops per pillar tots els codis amagats
Has de ser molt pobre per només parlar de pasta
Jo soc notícia només tallant-me les rastes
Ho vaig dir fa quatre anys, rodejat de rates
Tots diuen ho estàs petant però cap pregunta com estàs
Parlem d'estil propi, no segueixo modes
Em sento el germà petit i el gran tot alhora
Si cada cop que estic més dins em sento més fora
Si cada cop que escric un tema nou em fa més mal el tòrax
Una altra volta al sol, un cicle nou a l'espiral
Sembla que tornes a l'inici però mai és igual
Per això quan em miro al mirall, em sento raro és un engany
I en el reflex que veig, acostumo a veure un estrany, Dami
Credits
Writer(s): Marti Mora Julia, Damia Rodriguez Vila
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.