Quan No Abrigui Aquest Món

Una gran tela d'aranya
t'ha estat envoltant molt temps,
t'ha robat les abraçades,
se t'ha endut lluny, com el vent.

Invisible, com les trampes,
m'ha ferit a mi també,
sense poder acomiadar-me
se t'emporta lentament.

Et dono un cel clar d'esperança,
el lloc més gran per retrobar-te,
que tinc més besos que paraules.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.

Quan et tinc al meu costat
em pregunto si tu em sents,
tens l'hivern al teu esguard,
d'horitzons subtils desfets.

Puc convidar-te a ballar?
Pots escapar del no res?
Potser t'ho puc dir cantant,
pots sentir la meva veu?

Et dono un cel clar d'esperança,
el lloc més gran per retrobar-te,
que tinc més besos que paraules.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.

Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.