Record
RECORD
La llum intensa daurava el matí
La del capvespre convidava a dormir
Sota els estels, la negra nit
La lluna plena atresorava els records
El sol de tarda acaronava els enyors
I els llamps sobtats les nostres pors
Però va arribar claror de mort des de ponent
Traces de vida van callar amb el foc roent
Les flames s'escampaven
I el fum s'enduia el meu lament
Els plors del bosc han ofegat!
Les llàgrimes dels arbres
Les han exterminat!
I el clam de les muntanyes
No deixen escoltar
Fem que la vida reneixi amb il·lusió
Fem que l'albada torni a créixer a l'horitzó
La lluita recomença
Hem d'acabar amb aquest dolor!
Els plors del bosc van ofegar!
Les llàgrimes dels arbres
Les van exterminar!
Però el cant de les muntanyes
Podrem tornar a escoltar
Si, de les soques, en rebroten tendres flors
Si noves branques aixopluguen vells colors
OBLITS
La pluja sempre és un regal
Quan plou del cel, la terra viu
I al nostre món, tothom somriu
L'aigua que cau ens és vital
Amb ella, els rius es van omplint
Amb ella, els arbres van creixent
Sense ella, el foc es va estenent
Sense ella, els boscos van morint
Nosaltres som els seus colors!
Però, ara, ens estan desdibuixant
Tot es va desequilibrant
Les pluges d'ara són pitjors
Aiguats que arrasen il·lusions
Quan la tempesta porta por
Perquè una indústria d'ambició
Escampa al món desolacions
L'aigua que plou és fang calent
I el nostre entorn no es pot rentar
La nostra feina és lluitar
Perquè esdevingui transparent
La llum intensa daurava el matí
La del capvespre convidava a dormir
Sota els estels, la negra nit
La lluna plena atresorava els records
El sol de tarda acaronava els enyors
I els llamps sobtats les nostres pors
Però va arribar claror de mort des de ponent
Traces de vida van callar amb el foc roent
Les flames s'escampaven
I el fum s'enduia el meu lament
Els plors del bosc han ofegat!
Les llàgrimes dels arbres
Les han exterminat!
I el clam de les muntanyes
No deixen escoltar
Fem que la vida reneixi amb il·lusió
Fem que l'albada torni a créixer a l'horitzó
La lluita recomença
Hem d'acabar amb aquest dolor!
Els plors del bosc van ofegar!
Les llàgrimes dels arbres
Les van exterminar!
Però el cant de les muntanyes
Podrem tornar a escoltar
Si, de les soques, en rebroten tendres flors
Si noves branques aixopluguen vells colors
OBLITS
La pluja sempre és un regal
Quan plou del cel, la terra viu
I al nostre món, tothom somriu
L'aigua que cau ens és vital
Amb ella, els rius es van omplint
Amb ella, els arbres van creixent
Sense ella, el foc es va estenent
Sense ella, els boscos van morint
Nosaltres som els seus colors!
Però, ara, ens estan desdibuixant
Tot es va desequilibrant
Les pluges d'ara són pitjors
Aiguats que arrasen il·lusions
Quan la tempesta porta por
Perquè una indústria d'ambició
Escampa al món desolacions
L'aigua que plou és fang calent
I el nostre entorn no es pot rentar
La nostra feina és lluitar
Perquè esdevingui transparent
Credits
Writer(s): David Melgar
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.