No vull que t’agradi aquesta cançó

Ella s'atura un moment
I s'arregla les mitges
Que li costen d'entrar

Ell surt descalç al carrer
Amb ampolles de vidre
Que no sap reciclar

I amuntegada a sobre el sofà
Hi ha roba sense planxar
Ell s'ha afaitat i és a punt de cantar
I ella voldria abraçar-lo ben fort

I dir-li que no, no, no
No vull que t'agradi aquesta cançó
Trien qualsevol altra
Que aquesta em fa falta
És l'únic que em queda del que va passar i
Ara no

Ell ara es mira al mirall
I amaga la panxa
Que li surt del jersei

Ella embolica un regal
I contesta les cartes
Tot bufant-se el serrell
I, sota els núvols, un blanc d'avió
Traça una línia de gel
Ell s'imagina un mar blau i mandrós
Ella, una lluna d'argent

Dient que no, no, no
No vull que t'agradi aquesta cançó
No tens dret a cantar-la
No saps de què parla
És meva i em porta records

No, no, no
No vull que t'agradi aquesta cançó
Trien qualsevol altra
Que aquesta em fa falta
És l'únic que em queda d'allò

I que no et sàpiga greu
Si em tremola la veu
Sóc absurda com un mitjó sol

Prefereixo callar
Abans d'explicar
Aquesta penyora que plora per dins

I em fa dir que no, no, no
No vull que t'agradi aquesta cançó
No tens dret a cantar-la
No saps de què parla
És meva i em porta records

No, no, no
No vull que t'agradi aquesta cançó
Trien qualsevol altra
Que aquesta em fa falta
És l'únic que em queda del que va passar i ara no