Les llàgrimes de sant Llorenç

Vull que em portis un dia al teu càmping
I ens fem un petó envoltats d'ossos de gats
Al cementiri de felins
I en la foscor amb la focal al cap
Escoltin els meus
Crits d'amor
Els meus crits d'amor
Milers d'ulls refulgents d'aràcnids
Que ens espiaran com llumins màgics

I entenc que potser és osat exigir tant al futur
I encara queda per l'estiu
Que vull que passem junts
Però no, no, no, no, no, no, no deixaré
No, no, no, no, no, no, no podria

No acabar amb tu en aquell lloc
Envoltat d'ossos de gats
Que m'has dit que fa por
Però res fa por al teu costat
I ens banyarem al riu
Que vaig pensar que era profund
I et vas riure de mi al sofà d'un blau obscur
A casa de la meva àvia
Enmig del confinament
Quina nit més romàntica...

Vull que em donis a les mans
Un parell de serps i molts gripaus
I que la seva pell tan suau
Sota els meus dits sigui especial

Vull que dormim abraçats
A una tenda que hauràs
Muntat perquè sóc un negat
I sempre em cuidaràs

I l'última exigència que no es cap barbaritat
Que ens puguem sorprendre
Observant el cel rasgat
Per les llàgrimes de sant Llorenç
Per les llàgrimes de sant Llorenç