Mentre duri l'espera

Temps mort
S'esfondra el contrafort que ens recolzava
A contracor, quedem a la intempèrie
Amb un nus al coll i una pedra a la sabata

Sempre fregant el límit de no trobar les paraules,
Carai, si cou una mirada opaca
Una ruta fosca per la cara obaga,
Cansa, no jugar amb totes les cartes

Per què és tan feixuc demanar ajuda?
Orgull maldestre, una ferida absurda
Vull triar com caure, com una fulla caduca
Deixant enrere la foscor més absoluta

Parem, donem-nos una treva,
Acaronem-nos mentre duri l'espera
Guarim-nos les ferides, eixuguem les penes,
Prenguem alè per la propera escena

Resguardant la serenor que és escassa,
A l'aguait d'un senyal que trenqui la pau
Escombrant cap a casa, el record d'un sotrac
Sabíem que empreníem el camí més llarg

I és que perduts en la immensa mar blava,
Veus el foc a coberta i s'enfonsa la nau
I dèiem 'bring back, bring back'
Que torni, que torni la tranquil·litat

I que ens quedi el valor d'explicar les mancances
Si avui sents el fred, aquí pots refugiar-te
Sentir-nos sincers, celebrant la confiança,
Deixem el siroll que ja cansa

Que reposi el record, acceptem-nos les marques,
Que ploris i ho diguis, fins que puguis buidar-te
Del riure, consol, que aprenguem a cuidar-nos junts
I que ens governi la calma

Silenci a la trinxera,
Deu segons de marge entre el llampec i el que s'atansa
No volíem pols i vam acabar a l'era,
Ens dol, sí, com un any sense primavera

Llamp de rellamp de mil llamps i trons
No tot, no... no tot són senyals del cosmos
A chair is just a chair, que ens quedi la senzillesa
Volem aire pur i una conversa distesa

Busquem resguard en algun somriure tímid,
Una mà amable, un coixí on deixar-me caure
Retornar a casa i que de cada àpat
Entenguem que el millor és el sobretaula

Indrets salvatges, retornar a paratges,
Pujar al Montsant i que la boira se'ns endugui
L'escalfor de sentir que tenim xarxa,
I que això no és un final, és només un interludi

Convé una nit per l'aventura,
Jugant al cos a cos a poca altura
I molta cura, assaltant amb estratègia,
Com Corto Maltès robant al tsar a Sibèria

I si per mala sort ens enganxen in fraganti,
Amb pausa, farem com que no s'enfonsa
I quan s'hi tornin tindrem el millor onze
Quan sentis que trontolla, recolza't

I que ens quedi el valor d'explicar les mancances
Si avui sents el fred, aquí pots refugiar-te
Sentir-nos sincers, celebrant la confiança
Deixem el siroll que ja cansa

Que reposi el record, acceptem-nos les marques,
Que ploris i ho diguis, fins que puguis buidar-te,
Del riure, consol, que aprenguem a cuidar-nos junts
I que ens governi la calma

I que ens quedi el valor d'explicar les mancances
Si avui sents el fred, aquí pots refugiar-te
Sentir-nos sincers, celebrant la confiança
Deixem el siroll que ja cansa

Que reposi el record, acceptem-nos les marques,
Que ploris i ho diguis, fins que puguis buidar-te,
Del riure, consol, que aprenguem a cuidar-nos junts
I que ens governi la calma

I que ens quedi el valor d'explicar les mancances
Si avui sents el fred, aquí pots refugiar-te
Sentir-nos sincers, celebrant la confiança
Deixem el siroll que ja cansa

Que reposi el record, acceptem-nos les marques,
Que ploris i ho diguis, fins que puguis buidar-te,
Del riure, consol, que aprenguem a cuidar-nos junts
I que ens governi la calma