Soc jutjada

Soc jutjada per parlar i després pensar
Noto que la sang puja bull per dins
Deixo de mirar a aquella gent, la que m'importa
Que avui no puc brillar

És hora d'aixecar-me no em puc aturar
Tothom m'està mirant i jo vull cridar

Que soc culpable
De dir que tot era fàcil
De passar dels problemes
Fer cançons de guerra
Quan només queda una bala
I dispara
Que soc culpable de dir-me que podia
Sabent que ja no sabia ni sumar
No sabia esperar

Soc jutjada per sentir sense expressar
Noto com les cames ja no poden aguantar
Torno a mirar a aquella gent
Que no entén i no comprèn
Que no vull canviar

És hora d'aixecar-me no em puc aturar
Tothom m'està mirant i jo vull cridar

Que soc culpable
De dir que tot era fàcil
De passar dels problemes
Fer cançons de guerra
Quan només queda una bala
I dispara
Que soc culpable de dir-me que podia
Sabent que ja no sabia ni sumar
No sabia esperar

Ohhh

No vull complir aquesta pena
Vull poder-me fer més gran
I ser jo així
Sense ningú mirant, sense ningú escoltant
Sense ningú amb l'objectiu de fer-me caure
Caure i destrossar

Que no soc culpable
Que a vegades tot és fàcil
Pots passar dels problemes
Faig cançons de guerra
Sense mal i sense bales
Ja no em calen
Que no soc culpable
Ara sé que avançar no és res més que somiar
Sense por a fallar
Que ja no m'he d'esperar

Que a vegades som jutjats però no culpables
Això ho fa la societat
Tu potser no ho saps
Jo ja me n'he adonat
Ja me n'he adonat
Ja me n'he adonat