Imperi dels sentits

Dins l'imperi dels sentits estava jo
Vaguejant entre les fades
És difícil quan algú et trenca el cor
I ningú pot consolar-te
Era un món ple de misteri i de dolor
Però jo no em volia un altre
A cada passa que feia un tomb al cor
Però em moria per donar-la
Vaig sentir dins la disbauxa la il·lusió
Del qui no li costa gaire
Per anar-se'n a passeig amb un tifó
Només em calia un cop d'aire
Era un sentiment molt fort, era passió
Morir per una fragància
Ara fa temps ja no es porta sentir això
Seria una extravagància
Jo no sóc cap superhome, només sóc
Algú que t'estima massa
I no sé com fer per sentir aquest amor
Sense desmuntar una casa
Sóc un xeic covard que sent aquella por
No puc deixar d'estimar-te
Per tot això no trobo la solució
El condemnat que mai no es salva
Hem sentit la bogeria en un petó
Donar mai ens ha costat gaire
El que em dónes no ho vull perdre, per cap raó
Faré un pacte amb el diable
Dins l'imperi dels sentits estava jo
Vaguejant entre les fades