Quan les hores no portaven enlloc

Dius que esteu enamorats
Dius que esteu fets l'un per l'altre
Que veu anar a la guerra junts
I junts tornareu a casa
Que el poble no serà igual
Que la terra serà una altre
Que tot serà de tothom
Quan res sigui de ningú

Però que llarg es fa esperar abans de passar a l'acció
És etern a la trinxera el temps entre el llamp i el tro
I que llarg es fa esperar abans de passar a l'acció
Tu només penses en ell
Ell que només pensa en tu
Quan tot sigui de tothom res no serà de ningú

Quan les hores no portaven enlloc

Dius que esteu enamorats
Dius que esteu fets l'un per l'altre
Que t'han de deixar passar
Que només vols despedir-te
Que estàs fart d'aquesta guerra
Que demà mateix renuncies
Que mai no et perdonaràs
No haver-li salvat la vida

Però que llarg es fa esperar en aquella habitació
Esperant al cirurgià sols esperes el pitjor
I que llarg es fa esperar en aquella habitació
D'una gran casa pairal
Que ara és casa de tothom
T'has fixat en un retrat, deu ser el vell amo del lloc

Quan les hores no portaven enlloc

Estàveu enamorats
Estàveu fets l'un per l'altre
I tu pensaves, il·lús
Que les guerres es guanyaven
Les milícies s'han dissolt
La terra privatitzada
Tot això ja s'ha acabat
El futur té nom de França

Però que llarg es fa esperar que el tren entri a l'estació
El somni de llibertat s'ha convertit en malson
I que llarg es fa esperar que el tren entri a l'estació
Terra col·lectivitzada
Sepultava el teu amor
Quan res era de ningú, quan tot era de tothom

Quan les hores no portaven enlloc