PART 7: sento

Sento que la vida se m'escapa
Que l'amor ja no és a casa
Que els records no s'esvaeixen
I tot torna a començar
Que tu ja no m'acompanyes
En la lluita d'aixecar-me
Sóc perdut a la muntanya
Dels meus propis sentiments

Però llavors sento que em parles
La teva veu dolça em rescata
D'aquesta vall poblada d'arbres
Que ja no sé ni on sóc
I el sol neix entre les branques
M'acarícia tota la cara
Em dóna forces per aixecar-me
D'aquest oblit

I em vas dir
Cridant
Que hi series fins el final
Que et quedaries
Que perviuries
Sempre en el meu cant
Sempre en el meu cant

Sento que no hi ha més volta enrere
Que la ràbia s'apodera
De tot el que va ser llavors
La bona vida amb tu
Que ja no sóc qui era
I que estaré així sempre
Pensant en tot allò
Que t'hauria d'haver dit

Però és que ara sento que cantant
Et tinc a prop, et tinc davant
I et puc cantar aquesta cançó
No, no vull ser valent
No vull afrontar
El món on no hi ets