Tots els tritons del Montseny

Juraria
Juraria juraria que
Juraria
Juraria juraria que

Ens vam un prometre un tresor
Que mai ningú ens va donar
Agafats de les mans
O estirats junts a un parc

Parlàvem entre petons
Volíem perdre'ns enllà
I el cel fosc de la nit
Semblava més estrellat

Allà, en els estels
Crec seguim junts de la mà
I em penso que ens escolto
El cor bategar al compàs

Recordo com els teus ulls
Foscos, secrets, impenetrables
Es deixaven acariciar
Quan veien com et mirava

Crec que mai vaig ser tan feliç
Com quan cada nit ens parlàvem
I ens dèiem coses tan maques
Que fèiem ombra a poetes

La gent s'hagués oblidat
De qui eren Romeu i Julieta
Però com als dos estimats
Als dos ens va tocar perdre

Tots els tritons del Montseny
Fan els cors a aquest boig
Que no es capaç de deixar
Enrere l'amor

I m'estic ofegant
En un mar de records
Cada cop que respiro
Em ve la teva olor

Que és com un cop de puny
I alhora un ram de flors
Que és com una cremada
I alhora un dels teus petons

Tots els tritons del montseny
Ara graven un cor
En el tronc d'un dels arbres
Del parc vora del zoo

I la gespa es commou
I ja plou pels acords
Que ara estan invocant
Un altre cop

El fantasma del nostre amor
El fantasma d'aquest tritó que és mort



Credits
Writer(s): Eduard Gil
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link