La Pesseta
Ara que no surt el sol ja no podem demanar ni un bocinet de perdó ni un mil·ligram de veritat
Ara que està tot venut que la pesseta no hi és m'agrada veure el matí com et raspalles les dents
I és que no es pot desfent viscut solemne imbecil·litat
El passat ja no es pot canviar però el futur es pot modificar
I és que no es pot desfer el viscut no es pot tornar a caminar
Perquè el silenci parla més que la veu de l'incomprès
Volves de neu als meus peus trepitjo conills desvirgats
Ara pinto el cel de blau no puc estar sense tu
Musclos trencats i escampats el terra de Cadaqués
El vent que bufa el revés i mou els rellotges de sol
Ara que la lluna surt de la cova dels pecats li demanem un indult per tornar-ho a repetir
Ara que està tot venut que la pesseta no hi és m'agrada veure el matí com et raspalles les dents
A és que no es pot desfer el viscut solemne imbecil·litat
El passat ja no es pot canviar però el futur es pot modificar
I és que no es pot desfer el viscut no es pot tornar a caminar
Perquè el silenci parla més que la veu de l'incomprès
Volves de neu als meus peus trepitjo conills desvirgats
Ara pinto el cel de blau no puc estar sense tu
Musclos trencats i escampats el terra de Cadaqués
El vent que bufa al reves i molts rellotges de sol
Ara que està tot venut que la pesseta no hi és m'agrada veure el matí com et raspalles les dents
I és que no es pot desfent viscut solemne imbecil·litat
El passat ja no es pot canviar però el futur es pot modificar
I és que no es pot desfer el viscut no es pot tornar a caminar
Perquè el silenci parla més que la veu de l'incomprès
Volves de neu als meus peus trepitjo conills desvirgats
Ara pinto el cel de blau no puc estar sense tu
Musclos trencats i escampats el terra de Cadaqués
El vent que bufa el revés i mou els rellotges de sol
Ara que la lluna surt de la cova dels pecats li demanem un indult per tornar-ho a repetir
Ara que està tot venut que la pesseta no hi és m'agrada veure el matí com et raspalles les dents
A és que no es pot desfer el viscut solemne imbecil·litat
El passat ja no es pot canviar però el futur es pot modificar
I és que no es pot desfer el viscut no es pot tornar a caminar
Perquè el silenci parla més que la veu de l'incomprès
Volves de neu als meus peus trepitjo conills desvirgats
Ara pinto el cel de blau no puc estar sense tu
Musclos trencats i escampats el terra de Cadaqués
El vent que bufa al reves i molts rellotges de sol
Credits
Writer(s): Luis Brunet
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.