Problemes I Poemes

Poc a poc sé que em vaig fent gran
Trobant el meu lloc com un cotxe aparcant
Malament, al tacte i xocant
Amb petits copets endarrere i endavant

Vaig canviant però mai puc detectar quan
Cada cop al mirall veig algú nou davant
No sé si és el reflex el que canvia tant
O potser son els ulls amb els que l'estic mirant

I jugant a fer veure el que em faig
Vaig prenent decisions com si fos un assaig
Com si fos irreal, com si fos el normal
Com si pogués tornar al principi quan arribi al final

I és tan natural dubtar a cada esglaó
Com ho és plorar les penes
No sé què seria l'alegria sense tristor
Ni la vida sense problemes i poemes
Problemes i poemes

Escric música trista per estar més trist
Oblido aniversaris, no sé en quin dia visc
Ens somio a un escenari presentant el primer disc
M'avorreix jugar quan sé que no hi ha risc

Tinc passions i talents però no tinc vocacions
Jo no vull ser un ofici, jo el que vull és ser feliç
Quan estic inspirat els pensaments són cançons
I no hi ha res com cantar per animar un dia gris

Reconec que estic improvisant
Des de l'acte més petit fins al dilema més gran
Però si fos tot molt més fàcil i ja estigués escrit
La bellesa del camí perdria tot el sentit

I és tan natural dubtar a cada esglaó
Com ho és plorar les penes
No sé què seria l'alegria sense tristor
Ni la vida sense problemes i poemes

I és tan natural dubtar a cada esglaó
Com ho és plorar les penes
No sé què seria l'alegria sense tristor
Ni la vida sense problemes i poemes
Problemes i poemes