Metròpolis

Tot és líquid
I nosaltres fràgils
No sabem ser feliços
Ni ser nosaltres
No sabem d'arbres
Ni d'ocells ni d'astres
Tot és líquid i res no deixa rastre

L'amor, el dolor,
El sou i fins i tot la mort
Desarrelats com els avions
Que apunyalen núvols
D'un món buit i fals
Que ens vol aïllats, sols, distrets, gol, ansietat i rock and roll

Likes, likes
Compte cada dia els likes
Quants clics al rescat
De l'ego atrofiat
Cec, sord, mut, mutilat
Desconcertant com
Un aparador ple
De maniquins flacs

I el desfici em devora
No puc dormir
No em queden forces
I el monstre torna cada nit
Marrons, estrès,
La pressió
De no ha arribar a tot
Visc reclòs
En una cel·la oberta al món

Soterrat als budells
D'una bèstia que agonitza
Busques un color
Un només a les palpentes
No empaites la plenitud
Sinó vèncer la impotència
Poder plantar cara
A la seua violència

Entre les runes
De cara al mòbil
No sé què dir
No sé com competir
Sempre en guàrdia
En un món hostil
Indefens i diminut
En l'allau sense fi
D'egoisme, elitisme
I supremacisme
Que fa el mal banal
Seductor, blanc,
Un verí sigil·lós i ocult
Que ens va infectant
Angoixa, placebo
Focs artificials

I caic, caic
Com una bola de neu
Sense arrels
No tinc fre
No sé ni dir-te adeu
Sóc un cos vençut
Ple de blaus nu
Apague la pantalla
Per connectar amb tu

I em torna aquella ràbia
De rebentar la gàbia
Recordes l'emoció
De viure sense por?
Encara som vius
Encara som vius
I a la merda tot
Si encara somrius

Soterrat als budells
D'una bèstia que agonitza
Busques un color
Un només a les palpentes
No empaites la plenitud
Sinó vèncer la impotència
Poder plantar cara
A la seua violència

Soterrat als budells
D'una bèstia que agonitza
Busques un color
Un només a les palpentes
No empaites la plenitud
Sinó vèncer la impotència
Poder plantar cara
A la seua violència