Novembre

Ara que ja és novembre i el fred no arriba
Ara que ja és novembre i el fred no arriba
Ens caldrà tenir paciència i acceptar que tot canvia
Ens caldrà tenir paciència i admirar la llum

El passat pot ser tan gran com deien
El passat pot ser tan gran com deien
Però jo vull entendre els dies i les seves hores mortes
Però jo vull entendre els dies i abraçar les nits

Qui pot escriure sota el sol?
Qui pot plorar tan lluny del bosc tan lluny de tot?
Qui pot estendre cada part del seu encant?
Qui pot amb tot quan tot és nou quan tot és fum?

Només tu només tu, només tu...

Ara que ja és novembre i el cop ressona
Ara que ja és novembre i el cop ressona
Ens caldrà tenir memòria i deixar que el temps respiri
Ens caldrà tenir memòria i seguir buscant

El repòs pot ser la teva espina
El repòs pot ser la teva espina
I jo penso en els que venen i les seves veus cansades
I jo penso en els que venen i ara els veig distants

Qui pot escriure sota el sol?
Qui pot plorar tan lluny del bosc tan lluny de tot?
Qui pot estendre cada part del seu encant?
Qui pot amb tot quan tot és nou quan tot és fum?

Només tu només tu, només tu...



Credits
Writer(s): Xavier Cabal
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link