t’enviaria una carta (però potser no cal)

Deixa'm dir-te el que et vull dir
Ja fa temps que t'ho vull dir
I perdona que no sigui un com estàs ni com va tot

Se'm fa tan estrany no saber res de tu
Crec que l'àvia es pensa que encara 'nem junts
Molt sovint oblido que ja no parlem
Que ja no ens expliquem tot el que fem

T'enviaria una carta, però potser no cal
No vull descol·locar-te
Però també sento una necessitat gegant
De comunicar-te el neguit que tinc
És com si jo mateix
M'hagués arrencat una part de mi
I a vegades pensar això em fa posar trist

I tornaria a abraçar-te, però potser no cal
Tampoc vull esverar-te
Però tot el rato penso en aquesta devoció
De comunicar-te el neguit que tinc
És com si jo mateix
M'hagués arrencat una part de mi
I a vegades pensar això em fa posar trist

Sé que és una mica tard
I que ja va sent hora d'anar-ho assimilant
Qui diria que aquell dia vaig ser jo qui ho va acabar

Tot plegat és ben curiós
És curiós que et senti tan lluny i tan a prop
Sembla que tot fos un somni
Que no va ser realitat

I em pregunto si a tu et passa res semblant
O si mai et va passar
I si mai em respons fes-ho siusplau
Amb total sinceritat

T'enviaria una carta, però potser no cal
No vull descol·locar-te
Però també sento una necessitat gegant
De comunicar-te el neguit que tinc
És com si jo mateix
M'hagués arrencat una part de mi
I a vegades pensar això em fa posar trist

I tornaria a abraçar-te, però potser no cal
Tampoc vull esverar-te
Però tot el rato penso en aquesta devoció
De comunicar-te el neguit que tinc
És com si jo mateix
M'hagués arrencat una part de mi
I a vegades pensar això em fa posar trist

Tu em dius que no em vols parlar
Tu em dius que ja s'ha acabat
I tu em fas saber que no soc tant important per tu
Ja te'n pots anar

Tu em dius que no em vols parlar
Tu em dius que ja s'ha acabat
I tu em fas saber que no soc tant important per tu
Ja te'n pots anar