Berenar sopar

Tot és una llar de foc
S'ofega i s'apaga
Si hi poses massa troncs
Però si deixes espai
I una miqueta d'aire
Tot s'anima i ja no es mor

Estols d'ocells ballant en coreografia sobre el cel
De l'Empordà
I mentrestant
Jo aquí buscant una persona amoblada
Per entrar-hi a viure ja

Es veu que hem descobert
Que el trosset de cervell que s'utilitza quan tens por
És també el de cantar
"Qui canta els mals espanta"
Era certa la cançó

Diuen que sempre és millor un "te'n recordes" que un "t'imagines"
Però no estic d'acord
Perquè hi ha coses que només poden imaginar-se i m'agraden molt

Se me n'ha anat de les mans
Tinc el pis ple de plantes
Podríem fer un berenar sopar
I n'oblidis recordar
Cota de neu set-cents cinquanta metres i baixant

I aquell moment que estàs plorant
I algú t'anima i et fa riure mola tant
Riure plorant
I que el més oposat de fer les coses bé no era fer-les malament
(Era no fer-les, era no fer-les, era no fer-les mai)

Si ho mires des de lluny
Tot sembla més perfecte
I quan t'acostes perd glamur
Però és que tan guai ha sigut
Que ja només l'alzhèimer
Borrarà el dia d'avui