El Vell Vestit

Duc un vestit antic de seda forta
Que, de tant dur-lo, m'ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
I el crit més viu fa so de fulla morta

Em cansa forcejar en la lluita vana
De retrobar el mot just, l'acord real.
El vestit vell m'estreny fins a fer mal
I tremolo del fred que m'encomana

Enyoro la nuesa beneïda
Que em deixava indefensa en el neguit,
Quan tot podia ser viscut i dit
Al compàs jove que no té cap mida

Sota la pell del meu antic robatge
Sóc viva, malgrat tot, i soc rebel,
I amb els que lluiten forjo el mateix cel
De llibertat, des del meu esclavatge



Credits
Lyrics powered by www.musixmatch.com

Link