Laberint
No fa falta que m'ho diguis
T'ho llegeixo a la mirada i a la forma com et mous
Ara dubto dels meus límits
I no entenc ben bé que passa, una corda tinc lligada dins el coll
Vull que et puguis sentir lliure sense mi
Però desfer-se d'un mateix és tan difícil com aprendre a compartir
Hi ha un nou color
Al multicromàtic laberint que som tu i jo
Em pot el plor
I s'obren esquerdes que transpiren el dolor
Visitem altres planetes, sense demanar perdó
Però segueixo sempre alerta
Per si un dia potser tornes a allunyar-te massa temps
O massa lluny, un altre cop
No fa falta que t'ho digui
La muntanya que suposa vomitar tot el que sóc
Tan de pressa per entendre
I saber transmetre tot l'amor que corre pel meu cos
Vull deixar-te entrar dins meu, però quina por
Que vegis com de fàcil pot arribar a ser volar-me el cor
La confessió
Deixa entrar la llum al laberint que som tu i jo
I amb la claror
Va naixent la pau del més opac dels seus racons
Hem deixat la porta oberta
Evitem ser una presó
No ens asfixia la incertesa
Que algun dia algú de dos hagi d'admetre
Que ha trobat el que buscava
I projecta nova vida cap a una altra direcció
Vull fer arrels a dins del nostre laberint
Tant debò seguir perduts sense buscar la forma de sortir
T'ho llegeixo a la mirada i a la forma com et mous
Ara dubto dels meus límits
I no entenc ben bé que passa, una corda tinc lligada dins el coll
Vull que et puguis sentir lliure sense mi
Però desfer-se d'un mateix és tan difícil com aprendre a compartir
Hi ha un nou color
Al multicromàtic laberint que som tu i jo
Em pot el plor
I s'obren esquerdes que transpiren el dolor
Visitem altres planetes, sense demanar perdó
Però segueixo sempre alerta
Per si un dia potser tornes a allunyar-te massa temps
O massa lluny, un altre cop
No fa falta que t'ho digui
La muntanya que suposa vomitar tot el que sóc
Tan de pressa per entendre
I saber transmetre tot l'amor que corre pel meu cos
Vull deixar-te entrar dins meu, però quina por
Que vegis com de fàcil pot arribar a ser volar-me el cor
La confessió
Deixa entrar la llum al laberint que som tu i jo
I amb la claror
Va naixent la pau del més opac dels seus racons
Hem deixat la porta oberta
Evitem ser una presó
No ens asfixia la incertesa
Que algun dia algú de dos hagi d'admetre
Que ha trobat el que buscava
I projecta nova vida cap a una altra direcció
Vull fer arrels a dins del nostre laberint
Tant debò seguir perduts sense buscar la forma de sortir
Credits
Writer(s): Arnau Vallve Socies, Carlos Galvez Bernad, Francesc Fuentes Triquell
Lyrics powered by www.musixmatch.com
Link
Other Album Tracks
© 2024 All rights reserved. Rockol.com S.r.l. Website image policy
Rockol
- Rockol only uses images and photos made available for promotional purposes (“for press use”) by record companies, artist managements and p.r. agencies.
- Said images are used to exert a right to report and a finality of the criticism, in a degraded mode compliant to copyright laws, and exclusively inclosed in our own informative content.
- Only non-exclusive images addressed to newspaper use and, in general, copyright-free are accepted.
- Live photos are published when licensed by photographers whose copyright is quoted.
- Rockol is available to pay the right holder a fair fee should a published image’s author be unknown at the time of publishing.
Feedback
Please immediately report the presence of images possibly not compliant with the above cases so as to quickly verify an improper use: where confirmed, we would immediately proceed to their removal.