Campelles

Quan el verd canti poruc un altre cop
Que els avets omplin de fulles aquest bosc
Que s'espolsin la pols blanca de l'hivern
Que tocàvem de petits a dalt la creu

Recordeu aquella olor de romaní
Compartint amb els amics aquells estius
Decorant de groc el bell carrer del mig
On a l'agost cuques de llum feien la nit

I ens deien
Jo tinc la nit, un destí i un desig que crema
Digue'm que sí, ja és de nit
Jo tinc la nit, un destí i tu que m'esperes
Digue'm que sí, ja és de nit

Ara veus que les abelles prenen vol
T'asseguro que no vull temptar la sort
Que si l'esperança se l'emporta el vent
Et prometo que el record, el guardaré

Esperant que arribin dies de tardor
Vam aprendre a compartir les il·lusions
Enyorant la màgia del carrer del mig
On a l'agost cuques de llum feien la nit

I ens deien
Jo tinc la nit, un destí i un desig que crema
Digue'm que sí, ja és de nit
Jo tinc la nit, un destí i tu que m'esperes
Digue'm que sí, ja és de nit

Vull tornar a respirar l'aire de Campelles
I poder-me inventar una nova drecera
Vull tornar a respirar

I ens deien
Jo tinc la nit, un destí i un desig que crema
Digue'm que sí, ja és de nit (sí, ja és de nit)
Jo tinc la nit, un destí i tu que m'esperes
Digue'm que sí, ja és de nit

Jo tinc la nit
Digue'm que sí, ja és de nit
Jo tinc la nit (i tu que m'esperes)
Digue'm que sí, ja és de nit